algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

La treva trampa

Després de fer tot el possible per acabar amb UM, el partit del senyor Matas ha decretat una treva de bona voluntat. La realitat de les urnes hi obliga. Les paraules dures i les accions soterrades per anorrear a qui els impedeix assolir la majoria absoluta a Mallorca s'han convertit en declaracions de bones intencions i forçats silencis en tot l'aparell mediàtic que, compartint tàctica i estratègia, ha servit d'ariet dels populars. La dolçor és l'avantsala imprescindible a l'entrega d'una proposta de govern que, superant de molt les expectatives personals que pugui assedegar la proposta dePSOE, faci trontollar les estructures del partit. EPP sap del cert que té difícil d'igualar l'oferta que l'esquerra pot fer a UM -la principal, quatre anys de treva i de bonança en les inversions de l'Estat que afavoreixin el creixement i la consolidació dels liberal-nacionalistes com a partit- i s'haurà de decantar per les temptacions diabòliques en forma de múltiples i reconfortants càrrecs.

l l l
Tot i el desencís que aquesta traïdoria pot produir en les bases populars, la visió de quatre anys en el desert més inhòspit, aferrats als petits suros de Marratxí, Inca o Ciutadella (Calvià, més que un suro és un plom en els peus dels matistes), és prou desoladora com per ensordir les veus més díscoles (i íntegres, tot s'ha de dir). Amb aquesta convicció, la cúpula popular pot envestir amb força la humiliació de no solament repetir l'entrega que ja feren a UM el 2003 sinó d'haver-la d'ampliar, pagar el beure i posar-hi el llit. Mantenir l'honra sense barcos, tal com apuntava el portaveu Ramis des de la seguretat de cercar un titular en els diaris i un poc de tranquil·litat en les bases, és només una bona frase per a guanyar temps.

l l l
La realitat és una altra. Sense el coixí del govern a Madrid (les perspectives del senyor Rajoy no milloren per molt que empitjorin les del president Zapatero), allunyats de tots els centres de poder a Balears i amb el sector més dretà del partit ben alimentat en aquests quatre anys, el PP sap del cert que aquesta legislatura que ara comença pot ser el principi d'una decadència mala de superar. Són un partit de govern, com no s'amaguen de definir-se, i la xarxa clientelar té la fidelitat compromesa amb qui maneja els pressuposts oficials. Així que no els queda altre remei que empassolar-se els calàpets i mirar d'estimular els egos individualistes que pul·lulen entre la cúpula uemita. Aquest és etaló d'Aquil·les de l'oferta de progrés i la millor carta del tafur Matas: assedegar, en primer lloc, l'ego del senyor Nada amb una oferta tan ofensiva per les bases populars com llépola per qui es creu guanyador per sobre del seu partit. Si ho aconsegueix, el senyor Matas tendrà una altra oportunitat (la darrera?) per intentar la desaparició de la molesta frontissa. Aquesta vegada, a més, amb l'acabada d'estrenar potestat de dissoldre eParlament quan les expectatives li siguin favorables. Una treva trampa de manual.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris