muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
13°

Desproporcions, asimetries

Per molts de camins i de moltes maneres, unes més enraonades que d'altres, es tornen a manifestar, puntuals a les nostres situacions postelectorals, les reticències a una possible reedició de governs amb una presència desproporcionada d'UM. Crec que ens beneficiaria tenir la certesa que només s'argumenta aquesta actitud en base a principis estrictament democràtics, o sia, que no ve induïda per animadversions personals o per l'oposició frontal a alguns dels valors en què se sustenta, teòricament o pràctica, la ideologia del partit. Valdria la pena poder fer tota una sèrie de consideracions havent descartat a priori fílies i fòbies, assumpte no gens trivial en un país tan petit, on, per tant, el recorregut dels interessos privats cap a la categoria d'allò públic és, sovint, estranyament curt, quasi inexistent. Una altra cosa és la dels contenguts polítics invocats en els programes i les proclames d'UM, que no poden agradar a una part de l'electorat, particularment als que temen ser exclosos per una possible expansió del nacionalisme en el nostre territori. En fi, descartades aquestes i altres raons per explicar la incomoditat que els suposa la perspectiva d'una assumpció inharmònica de poder per part d'UM, aquest disgust respondria a una concepció tan a l'engròs, tan poc matisada del sistema democràtic, que s'està revelant com una de les matèries que haurien de ser incloses en els programes educacionals, sobretot en els dels països on aquesta situació se sol repetir. La democràcia té moltes febleses, n'és la principal la seva manca d'eines operatives per arraconar els enemics declarats del sistema. Però, si es desenvolupa raonablement, presenta algunes meravelles confortants. Una de les més principals és la capacitat d'expressar la voluntat de les majories... i la de les minories, la capacitat de traduir les tensions internes de les societats, atribut no negligible en moments en què l'opinió d'unes majories pot, per exemple, justificar el bombardeig d'un país o no aconsegueix evitar-lo; o pot enrobustir polítics corruptes: en un moment, en fi, en què la consciència social dels pobles és feta, en bona part, de plastilina. No és una perversió del sistema que les minories puguin modelar el discurs de les majories. D'altra banda, l'asimetria existent en alguns casos entre representació a les institucions i el poder de govern que s'hi assoleix, sovint és percebuda erròniament, perquè el joc democràtic, si permet quotes de poder a les formacions minoritàries, també n'atenua l'exercici. Però, per damunt de totes les coses, hi ha un fet que no es pot obviar: el vot atorga llicència per actuar en política, no tan sols per governar. La política, que continua sent l'art de fer possible allò que és possible, també s'ocupa de la negociació, i negociar implica renunciar, de vegades abdicar. Sigui com sigui, allò que no es pot posar en dubte en el moment dels pactes, és la naturalesa profundament democràtica de la negociació. O així m'ho pareix.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris