nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
14°

Les grans desconegudes

Després de llegir les darreres publica-
cions d'Isabel Peñarrubia hom s'adona de la necessitat de redescobrir el sentit profund de la memòria i de la història, precisament perquè el passat ha estat sobretot injust amb els vençuts i amb molts col·lectius condemnats a la indiferència per part d'uns poders interessats a eliminar els vestigis de l'inconformisme. Perquè vençuts són tots aquells col·lectius socials que, fins i tot durant la modernitat, no han vist reconeguts els seus drets a existir, a tenir una vida digna i a tenir veu pròpia. No tinc una idea formada sobre el nombre de feminismes o sobre els matisos ideològics dels diferents models de feminisme, entès com a procés d'emancipació i d'autonomia personal i social de la dona, que hi hagué a la Mallorca preturística. El subtítol «Les grans desconegudes» de la Col·lecció Dones de Palma que publica l'Ajuntament de Palma (ja amb tres monografies publicades, obra de Peñarrubia) posa en relleu les dificultats que fins i tot té l'historiador per completar fites biogràfiques de dones més o menys significades en el terreny social, la literatura i la tribuna. Peñarrubia, amb la intuïció i el rigor empíric que caracteritza la seva obra, ha introduït elements d'anàlisi i hipòtesis d'interpretació novedoses i modernes, entre d'altres coses perquè existeix a casa nostra un substrat d'historiadores sòlides -Joana Maria Escartín i Maria Antònia Roig, sobretot- amb una obra per ventura encara no citada proporcionalment al pes que hauria de tenir en les síntesis i anàlisis. En el conjunt de l'obra d'Isabel Peñarrubia hi emergeix Magdalena Bonet Fàbregues, una figura extraordinària des del vessant social i polític, però sobretot una peça essencial per entendre l'existència dels submons actius i dels àmbits de resistència en aquella societat i en un temps en el qual ni els modernistes no tingueren la capacitat d'interpretar correctament, ni s'adonaren de l'existència de vials alternatius per on transitaven molts dels components que s'oposaven al model social hegemònic i als governs que els donaven cobertura. Com més coneixem els matisos i els canals de transmisió de l'inconformisme social més estam en condicions d'entendre els comportaments polítics i cívics del present.

Pere Fullana, historiador

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris