nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

Un moment obert per al camp

Duim anys i panys veient com es va desintegrant davant els nostres ulls l'agricultura i la ramaderia balear. És una llarga agonia en la qual veim desaparèixer pagesos i terra. I és el valor de la terra com a espai susceptible de ser edificat el factor que, passa a passa, va engegant la pagesia del territori. Hem estat capaços de discutir per pa i per sal sobre el territori, però no ens hem interessat, o ens hem oblidat, de les persones que el gestionen i hi viuen sobre ell.

I aquestes persones -que encara en queden per estrany que ens pugui semblar- sovint no reben de les institucions, dels polítics i de la societat en general més que missatges negatius. Si de cas, troben tan sols una mica de compassió o una mica d'interès com a curiós objecte folklòric o antropològic. Les actuacions dels polítics reflecteixen bé aquesta situació: s'ordeixen complexes estratègies per captar el vot dels immigrants, de la tercera edat o dels caçadors, però els missatges adreçats a fer veure que es té una mica d'interès en el futur de la terra i dels pagesos són molt escassos. Quasi nuls.

En aquesta situació hi pot influir el fet que es considera que, en general, aquest segment de població té un comportament electoral més aviat conservador. Així els conservadors se'n desinteressen, perquè creuen que ja són vots segurs, i els progressistes s'inhibeixen perquè pensen que en aquesta Mallorca profunda (i que veuen en procés d'extinció) no hi ha res a pelar.

Per a mi no té tant d'interès la valoració de la pagesia i el seu entorn com a carn de vot com la consideració social d'aquestes persones com a protagonistes, també, del nostre present. És tota la societat, ho diu avui en Pep Cifre a l'entrevista, la que ha de fer una reflexió i prendre decisions per posar punt final a aquesta agonia lamentable, dignificant d'una vegada la professió agrària i la seva funció social.

Dit tot això, el cert és que han passat les eleccions i s'ha de formar un nou govern. Seria bo que, a més de la lògica estructuració de les institucions, els partits fessin un plantejament global, segur i amb la mirada cap al futur, de la qüestió agrària i alimentària a les Illes Balears. Estam en una situació tan avançada de desfeta que plantejar la qüestió del territori agrari i els seus professionals sols des de la perspectiva de l'administració agrària és insuficient. És per això que té sentit parlar de l'agricultura com d'un sector estratègic, sabent que pagesia vol dir territori, paisatge, qualitat de vida, gestió de l'aigua i dels sòls, alimentació sana i continuïtat d'una cultura mil·lenària.

Parlam del patrimoni històric i catalogam edificis, però deixam destruir el principal patrimoni que ens han llegat els nostres antecessors: el paisatge cultural que ens envolta. Ens indignam perquè s'ha tallat un pi a una plaça i restam indiferents davant la devastació del Pla de la Real, de Son Sardina o de Sant Jordi. Inventam grotesques operacions multimilionàries per generar espais verds fets de formigó i asfalt i desfeim pam a pam uns paisatges que van lligats a la història del nostre país des de moltes generacions enrere. Aquesta peculiar escala de valors és la que hem de canviar.

Ara s'obre un període molt obert on és possible plantejar moltes coses. Acceptar, amb fatalitat, la destrucció de l'entorn agrari i forestal no és l'única opció possible. També és pot posar en marxa un projecte que faci arribar a la població la importància d'una gestió mediambiental acurada, d'una alimentació sana i equilibrada, de la preservació del paisatge i de la continuïtat d'unes activitats professionals lligades a tots aquests valors. Ara podria ser l'hora de l'impuls als aliments autòctons i de qualitat, a l'agricultura ecològica i integrada, a la ramaderia insular i als nostres mercats i comerços locals; l'hora d'omplir de contingut la gestió dels espais naturals i d'impulsar un reconeixement de la feina dels pagesos. No ens podem fer gaires il·lusions perquè tot això no és fàcil i en certa manera, a les Illes Balears d'ara mateix, és anar contracorrent. Però no perquè sigui difícil ha de ser impossible. A altres llocs se n'han sortit. Perquè no ho podem aconseguir nosaltres?

Mateu Morro

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris