cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 20°
20°

La performance del trànsfuga

Les millors performances solen ocultar el seu significat als propis autors. El senyor Joan Thomàs, mallorquí, antic militant d'Unió Mallorquina i, com a tal, regidor de Calvià (el qual, com sap tothom, es va lliurar a la voluntat política del batle Carlos Delgado, del Partit Popular), va fer una performance quan es pensava fer una goranada -amb gràcia, creia ell; penosament vulgar, en realitat. Era amb motiu de la desfilada carnavalesca. Ultima Hora en duia unes fotos magnífiques. Vaig pensar tot d'una en aquelles persones afavorides pel vot del trànsfuga, Carlos Delgado i els senyors Nigorra en primer lloc, i em vaig preguntar si la comunitat d'interessos s'estableix habitualment entre ciutadans de la mateixa categoria moral i estètica. La resposta pot ser no, naturalment, perquè ni els senyors Nigorra ni don Carlos Delgado es rebaixarien a segons quines manifestacions públiques de la misèria humana. Hi ha misèries humanes que tenen a veure amb la roba interior femenina calçada per homes, però els seus addictes procuren practicar-les en la intimitat. En qualsevol cas, la pregunta sobre quins denominadors comuns han d'unir les persones per compartir interessos tan voluminosos que comportin un sotrac polític com aquell al qual ara al·ludim, encara no me l'he sabuda contestar. Què tenen en comú els senyors Nigorra, don Carlos Delgado i el senyor Joan Thomàs, a part d'allò que és més obvi i que és en la ment de tothom? Per ventura, sense ser-ne conscient, la performance involuntària del senyor Joan Thomàs tractava d'aquesta qüestió, no gens trivial, d'altra banda. Partia d'un hàbit de monja, segurament una de les representacions més ben codificades de la tradició catòlica i puritana, i abruptament avançava de cap a l'estampa final -sostenidors i tanga vermell-, qui sap si amb la voluntat de suggerir imatges de concupiscència desfermada. Siguem misericordiosos en la crítica de la seqüència, tant si la prenem en consideració en el context simplement carnavalesc com si l'aïllam per destriar-hi algun missatge. En aquest darrer cas, el senyor Joan Thomàs podria dir-nos que el trànsit de monja a transvestit lamentable no té solució de continuïtat: voldria remarcar, així, el caràcter unitari de la cadena humana que formen els implicats en aquell afer? Per ventura ens volia dir que la mateixa sordidesa habita a ca uns i a cals altres, per més que uns es presentin davant el món com a exemple de bones formes i un altre ho faci com un banastre patètic. El carnaval té aquestes coses: demostra que no tothom és capaç d'amidar l'abast de la pròpia transgressió.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris