nubes rotas
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
24°

El descans dominical

En aquest començament del segle XXI, algunes qüestions socials que semblaven superades des de fa dècades, han tornat a reaparèixer d'una manera insospitada. Entre d'altres aspectes, tornen a esser objecte de debat l'habitatge, l'increment dels accidents laborals, l'augment de la jornada laboral o la liberalització dels horaris comercials. Aquesta darrera qüestió, impulsada per les grans superfícies comercials, implica la desaparició, encara que sigui parcial, del descans dominical dels treballadors.

I, precisament, ara fa cent anys, un dels grans èxits del reformisme social era la Llei del Descans Dominical, aprovada per les Corts espanyoles el 1904. Tanmateix, la seva aplicació fou lenta i plena de problemes. Així, el gener del 1906, la Junta de Reformes Socials de Palma, una entitat oficial on hi havia representants de l'Estat, dels patrons i dels obrers, havia d'instar a l'acompliment del descans dominical. Poc després, el març d'aquell mateix any, una circular del governador civil de les Balears recordava l'esmentada Llei i exigia que es respectàs, en especial als municipis d'Andratx, Inca, Llucmajor, Manacor i Sóller. En aquella mateixa època, el batle d'Establiments, que aleshores era un municipi independent, informà que a Son Anglada i a Son Espanyol no es respectava la citada Llei. Per la seva banda, el setembre del 1907, la societat obrera El Primer de Maig, de Palma, denuncià a la Junta Local de Reformes Socials que a Palma eren molt nombrosos els propietaris de forns que no feien cas del descans dominical. La preocupació per aquesta qüestió era molt present en el moviment obrer, que organitzà un míting en el cafè Reñidero, de la Plaça de l'Olivar de Palma, per demanar l'aplicació estricta de la Llei.

La Junta Local de Reformes Socials era una institució vinculada a l'Institut de Reformes Socials creat per l'Estat a Madrid el 1903 sota un govern conservador tèbiament reformista encapçalat per Francisco Silvela. Aquesta entitat era hereva de la Comissió de Reformes socials i tenia per objectiu estudiar els problemes socials i preparar projectes legislatius destinats a regular el món del treball. Tot i que va jugar un paper important en la millora de les condicions de treball dels obrers, en una època de conflictivitat social, les seves mesures sovint foren insuficients i no varen convèncer ni als obrers ni als patrons. Així i tot, a Palma, engegà algunes mesures interessants, com les multes de 10 pessetes que, el juny del 1906, imposà a més de trenta establiments de Palma. La majoria eren dels carrers més cèntrics de la ciutat, tradicionalment dedicats al comerç, encara que també n'hi havia d'alguns barris aleshores perifèrics, com Son Espanyolet. La llista dels infractors anava encapçalada per Gaspar Aguiló, del carrer del Sindicat; Rafel Forteza, d'aquest mateix carrer; Bartomeu Roca, del carrer Jaume II, i Antoni Martorell, del carrer Unió. Entre els comerços multats hi havia sabateries, merceries, llibreries, capelleries, forns, botigues de roba, esparteries, corderies i llauneries.

Només amb el temps es va anar imposant el descans dominical, que ara, sorprenentment, es torna a qüestionar.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris