cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
23°

El CIS i l'esquerra (1)

Dijous passat el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) feia pública l'enquesta que divendres reflectien tots els mitjans. Cal recordar, com a necessària prèvia, que el CIS és un òrgan del govern nacional, del PSOE, i per tant gens sospitós de fer enquestes favorables al PP sinó més aviat tot el contrari, perquè sempre és acusat d'afavorir el partit que governa.

No cal repetir el que vostès ja hauran vist en detall divendres. A grans trets, el que el CIS ens diu és que una considerable majoria de ciutadans balears dóna explícit suport a la gestió del Govern illenc, en especial a les suposadament polèmiques infraestructures (amb un enorme suport a les autopistes), i pel que fa al president Jaume Matas el veuen amb un seguit d'adjectius positius que donen el perfil d'un excel·lent polític. Tanmateix, del president n'hi ha més, de ciutadans, que hi confien poc o gens que no el contrari, i encara que la distància entre els dos grups no és gaire significativa, el cert és que és molt sorprenent, a priori, si se compara amb tots els elogis que la seva gestió mereix. Encara més sorpresa s'endú un observador poc avesat a la política balear en llegir que el gran suport popular al PP -perquè d'això se tracta- se combini amb l'expressió per part de la majoria dels ciutadans d'un sentiment de simpatia cap a l'esquerra. Així explicat, tot podria parèixer pura incongruència. Però no ho és. En absolut. S'avé perfectament amb el sentit comú i és un fidel retrat de com està l'esquerra orgànica balear.

Sovint s'ha analitzat aquí per què el PSOE s'equivocava -ara ja ha rectificat, deixant a banda Eivissa- alineant-se amb els minoritaris PSM i EU-Verds, a més del GOB i OCB. Perquè, en síntesi, els votants socialistes s'han de sentir com a mínim despistats veient els seus dirigents en manifestacions en favor o en contra d'assumptes que els són com a poc aliens i que tenen de bessó el català i el medi ambient. Entesos ambdós en el sentit que per la manca d'impuls del primer i de respecte al segon s'activarà el gruix social contra el PP, cosa que l'enquesta en el seu fons deixa clar, igual que palesaren les tres el Pacte de Progrés i qualsevol altra, que no és ni serà així. Al capdavall, l'estudi demoscòpic el que constata és que l'estratègia opositora en bloc, i molt especialment la del PSOE perquè és el partit més gran i el que té per tant més responsabilitat, ha estat molt equivocada. En tot allò que els ciutadans donen un alt suport al PP, l'esquerra hi ha vist en la crítica ferotge una via d'erosió dels conservadors. Això, en una societat que diu tenir simpatia majoritària per a l'esquerra i per a la qual el president Matas no inspira gaire confiança. Dit d'altra manera, els esquerrans sentimentals o, podríem dir, els ciutadans que podrien votar esquerra estan orfes. Perquè aquells que sense tenir una clara ideologia ni adscripció partidista però se senten difusament progressistes i que podrien respondre a una oferta clara, tangible i amb un liderat que els inspiri confiança (no que el cap esquerrà paregui bona persona sinó que exerceixi liderat polític, la qual cosa dissortadament s'ha confós massa sovint) no perceben cap oferta. El que veuen és que les realitzacions tangibles, que entenen com a positives, les hi dóna el PP, mentre que els que podrien haver estat els «seus» s'hi oposen. Així, no hi ha possible canalització per convertir en acte electoral el potencial sentiment esquerrà.

Cal deduir que tota l'esquerra no s'hauria d'oposar al PP pels motius de referència? No. Sinó que hauria d'haver tengut la intel·ligència de repartir-se els papers. És lògic que el PSM intenti evitar la progressió del seu declivi via apostant per la defensa del català i del nacionalisme, perquè això és el seu univers, reduït socialment i declinant però és el seu i a ell està encadenat. És lògic que EU-Verds duguin a terme una oposició de carrer considerada antimoderna pel gruix social, perquè és el que ha de fer una força la supervivència de la qual depèn de la suma de sensibilitats socials molt minoritàries. El que no té cap ni peus és que el PSOE s'hagi afegit a les dues estratègies i no hagi establert -fins ara- la seva pròpia diferenciada i ni, tan sols, amb un liderat que inspiri confiança política.

Per aquí ha fallat i està fallant l'esquerra ens diu el CIS. Però no només. Demà, la resta.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris