nubes rotas
  • Màx: 23°
  • Mín: 20°
16°

Amb els nostres doblers

Una setmana més s'ha pogut constatar com l'ànim de brega està cada pic més encès a l'àmbit polític. De fet, ja ens trobam a un punt on qualsevol excusa és bona per insultar i agredir... Paral·lelament a aquesta crispació -qui la provoca seria com demanar què va ser primer; si l'ou o la gallina- la societat civil intenta funcionar a un altre ritme, o fins i tot en uns paràmetres de preocupació diametralment oposats. Perquè mentre els nostres polítics van fent la seva, que en el cas de Balears significa principalment defensar els seus interessos particulars, molts ciutadans continuen en les seves minúcies: la tasca impossible de fer retre els euros, l'escolarització, trobar una casa assumible..., qüestions aquestes recurrents i que sovint ens duen a d'altres com: en què s'inverteixen els nostres impostos? Fa sincerament molta por plantejar-se, encara que sigui uns minuts, aquesta qüestió després de pegar una ullada als titulars de les dues darreres setmanes. I és que pair el darrer servilisme del Govern de les Illes vers la Casa Reial xifrat en dos-cents milions de les antigues pessetes de doblers públics; la regalada a 25 euros el metre quadrat d'un tros de Parc Bit perquè l'Obra adoctrini els nins i nines, això sí, segregats; els doblers que el Conseller Fiol està disposat a posar damunt la taula a repartir entre les seves escoles, concertades, és clar; els solars que la batlessa Cirer va regalar a l'Església per construir més temples i així poder acollir els suposats milers de feligresos que no troben un lloc on poder resar... És, sens dubte, una tasca cada dia més difícil. Difícil i surrealista perquè mentre el Govern dóna doblers públics a balquena a diverses ordres i institucions religioses les enquestes reflecteixen que vivim envoltats d'una immensa majoria de catòlics no practicants, sí, d'aquells que només van a noces i funerals i, a damunt, fan familiars divorciats padrins joves dels seus fills. Per arreglar això no ens basta amb la mà ferma del nou Papa, necessitarem moltes més escoles de l'Opus.

Però l'Església Catòlica no és l'única que para la mà i rep de les nostres arques. Es veu que els bons ciutadans d'un Estat aconfessional com és el nostre també li devem servilisme a la Casa Reial, als de sang blava i als consorts. De la llanxa del sogre al Fòrum del gendre, passat pels adossats de Son Vent, que aquí quan ens hi posam, i paguen els altres, no deixam anar un detall.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris