cielo claro
  • Màx: 18°
  • Mín: 18°
17°

30 milions d'anys d'homosexualitat

Som, des de fa molts d'anys i malgrat meu, un convençut darwinista i, en conseqüència, desconfii de totes les interpretacions de la naturalesa que s'oposin a la teoria que formulà Charles Darwin el 1859. He de dir, també, que tenc amics homosexuals que saben que sempre defensaré la seva opció a triar l'orientació dels seus sentiments i del seu sexe. El que no puc concebre és que algunes vegades els científics malavegin per a trobar un gen de l'homosexualitat. Si Darwin te raó -i la té- els únics gens que perduren són aquells que afavoreixen la reproducció: la seva transmissió a futures generacions. Si la biologia que he estudiat no m'enganya, per haver-hi reproducció és necessari, almenys en els humans, dos individus de distint gènere. És per això que trob absurda la recerca del gen de l'homosexualitat. Si alguna vegada hagués ocorregut la mutació que donà origen a aquest gen, els que l'haguessin soferta, per raons òbvies, no l'haguessin transmesa perquè no haguessin tengut descendència. Em seguiu?

La teoria del gen «gay» m'ha semblat sempre tan absurda que vaig rebutjar sense massa informació algunes altres teories que la solien acompanyar. Aquests altres deien que l'homosexualitat és natural i que hi ha molts d'animals que la practiquen. Si alguna vegada aquestes idees sortien a una discussió els deia, als meus contertulians, que jo que he vist més de mil programes dedicats al comportament dels animals no havia vist cap acte d'homosexualitat i que si n'havia vist algun, com era el cas de dos canets que tenim a casa, era perquè, mesquinets, no tenien accés a l'heterosexualitat. Si la teoria genètica em semblava absurda, quasi tant m'ho semblava la que postulava que l'homosexulitat venia determinada per canvis en el cervell durant el procés de gestació. Jo era partidari que l'homosexualitat era un producte de la cultura com ho puguin ser el ballet o l'òpera.

Últimament, tanmateix, he hagut de matisar o, fins i tot, revisar les meves opinions. Ha estat per mor d'haver llegit un article on es comentava el treball de Paul L. Vasey, un antropòleg de la Universitat de Mont-real que el 1995 va publicar un article on indicava que havia vist comportaments homosexuals en 33 espècies de primats. Vasey afegia que en 43 de les 67 comunitats humanes primitives que també s'havien estudiat hi era present l'homosexualitat. Davant l'objecció que pogués ser un tret que només s'observa en captivitat, Vasey assegurava que era al revés, que en 20 de les 33 espècies el comportament homosexual només s'havia pogut observar en llibertat i mai en captivitat. Vasey i els seus seguidors s'han enfrontat amb les objeccions dels darwinistes que abans comentaven i postulen que l'homosexualitat no contradiu la teoria de Darwin. Afirmen, en primer lloc, que l'homosexualitat pura -la que rebutja qualsevol relació heterosexual- és molt escadussera i afegeixen que l'homosexualitat pot tenir dins un grup de simis la funció de minvar la tensió i la violència intragrupal i, en conseqüència, pot ajudar a la supervivència i a la reproducció dels individus que formen el grup.

La darrera pregunta que es plantegen els seguidors de Vasey és quan va aparèixer la sexualitat al món. Diuen que l'homosexualitat està estesa a totes les espècies d'antropoides i és molt rara en els prosimis. Per això pensen que podria haver aparegut quan sorgiren els primers antropoides durant l'oligocè, és a dir, fa, ara, 30 milions d'anys. Una cosa molt més recent és la intolerància contra l'homosexualitat, cosa que es desconeix en qualsevol grup animal. La intolerancia sí que deu ser producte -un producte llastimós- de la nostra cultura.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris