nubes dispersas
  • Màx: 21°
  • Mín: 21°
21°

Un adéu a Antoni Monserrat

Parlaré com a ciutadà i activista del PSM sobre el que me suggereix la pèrdua d'Antoni Monserrat. Ho faig doncs des del que la seva dimensió pública me suggeria, encara que me vull solidaritzar amb els qui l'estimaren a un nivell personal pel que suposa sempre de traumàtic veure morir una persona jove i vital. El més sincer condol i encoratjament per seguir endavant per a familiars i amics.

Vagi per endavant idò, que la relació de qui signa aquestes ratlles amb el traspassat Antoni Monserrat es redueix a haver tengut la sort d'haver-lo escoltat conversar una sèrie de vegades sobre els seus temes de feina quan ocupava un càrrec en el Govern de Progrés. Sebastià Serra va tenir l'encert de dur-lo a un curs de postgrau que organitzava la UIB i, sens dubte, va ser del milloret que va passar per allà. Es veia que no pertanyia a l'àmbit acadèmic -ho vull recalcar com un elogi- amb un cert aire de savi brusquer enderiat en les matemàtiques i la informàtica aplicades a les ciències socials. Va definir l'economia balear com un cavall desbocat -ja fa més de sis anys!- i ho argumentava amb una sèrie d'indicadors d'una lògica esclafant. El mal venia d'enrere però ens trobàvem en un moment esperançador, il·lusionant. Quan es giraren les tornes, la nit de la derrota electoral, vaig parlar amb ell a Can Domenge on els Pesemeros iniciàvem una travessa pel desert de la qual no sé quan punyetes sortirem. Antoni Monserrat va ser sincer en aquell intercanvi de paraules: com un Sísif calia començar de bell nou. O sigui, sense apoltronar-se, és clar. Vatuadell! quin preu el d'estimar aquesta terra nostra tan estrafolària... Quin escàndol de cansament. Es parla molt de pirateria i de violència de gènere, de drogoaddicció i de terrorisme. Ens hem mirat al mirall Senyores i Senyors? un Yonky no fa a la seva mare el que s'està fent amb el territori i l'idioma. Aquí i ara. El darrer cop que el vaig veure va ser amb un maletí de feina davallant d'un avió a l'aeroport de Maó. Cap on va Menorca? Ara li toca a ella el torn de la Balearització? No convindria ni hauria de ser necessari haver de desqualificar ningú per donar rellevància a personatges que, com Antoni Monserrat, han fet pensar que no tot estava perdut. Tanmateix diria a la cara a qui fos el que he escrit ara que governa a Balears una de les dretes més salvatgement especuladores i depredadores d'Europa. Quan sembla que l'oposició cobra per restar entabanada, quan no s'entén que ho facin tan bé per afavorir una majoria absoluta en les properes eleccions... Persones com Antoni Monserrat se'n van deixant un testimoni de feina que el millor que podem fer és, més enllà de les lloances i dels planys d'eixorcor, tenir com a referent i aplicar-lo a una labor que, si no duim a terme, els qui hi ha deixat la pell, no ens ho perdonarien. Salut company!

Montserrat Alcaraz Vich. Campos.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris