lluvia ligera
  • Màx: 26°
  • Mín: 25°
26°

La condemna d'Irving

Un tribunal austríac ha condemnat l'historiador David Irving a tres anys de presó pel fet d'haver negat l'existència de l'holocaust jueu en distintes conferències que, vint anys enrere, va impartir arreu del país. És a dir, l'han condemnat per mentider, i manipulador d'una realitat contrastada. N'hi ha que ho celebren. Però és, aquesta, realment una bona notícia? Ho dubto. Més aviat és l'expressió dels efectes col·laterals del fonamentalisme ètic que darrerament ens commou. Veritat i càstig, són dos mots refulgents que quan es barregen i es complementen solen acabar convertint-se en una espasa al servei del poderós. Aquest discurs, força escèptic, no és aplicable al cas que ens ocupa, ni prop fer-s'hi! Però, bé, ja m'enteneu, no puc evitar una certa desconfiança quan la llei fica cullerada en el món del pensament i separa bo i dolent. D'això ja se n'encarregaran les persones corrents, no els jutges. La justícia sols ha de pronunciar-se en aquells casos d'indefensió flagrant de l'opinió pública davant la manipulació informativa, cosa que no sol fer. Normalment, la foscor que pugui projectar la mentida o la ignorància sobre un fet concret, s'ha d'esvair amb els arguments irrebatibles de la veritat. L'historiador que manipula els fets ha d'ésser castigat amb el desprestigi, no amb la presó. Els que celebren la condemna d'Irving, n'addueixen l'exemplaritat. Anem a pams. Una flor no fa estiu. Si apliquem el criteri del tribunal austríac, el senyor Salas Larrazábal que calculava uns dos-cents mil morts a la guerra civil espanyola, hauria d'anar directe a la presó per fer-ne desaparèixer vuit-cents mil d'un cop. I el senyor Pío Moa per convertir-nos els bons, en dolents, i els dolents, en bons, en un joc de prestidigitació que provocaria entusiasmes en un circ, però que no pot merèixer cap credibilitat científica. Tanmateix, el senyor Irving no ha estat condemnat per falsificar documentació històrica o per obviar-la, sinó per negar, en conferències i entrevistes, la magnitud de l'holocaust quan ell, pel fet d'ésser historiador, l'hauria de conèixer. Essent així, no es condemna un historiador indocumentat, sinó que es posa límits a la llibertat d'expressió qüestionant el dret d'un ciutadà anomenat Irving a expressar la seva opinió. I vulgues no vulgues en té, de dret, encara que aquesta opinió li suposi esquitxar-se de fang fins a les celles. Ja s'ho farà...! D'altra banda, desconec si el senyor Irving va mentir deliberadament, però en qualsevol cas no ha estat ni serà l'única personalitat que ho fa amb la pretensió, gens honesta, d'interpretar la història d'una manera favorable als seus interessos ideològics. Malauradament, aquest és el pa nostre de cada dia. Ransfeld ha negat que la tortura sigui una pràctica habitual a Guantànamo, quan el convenciment generalitzat coincideix a afirmar que Guantànamo és l'Auschwitz del segle actual. I de mentiders insignes, les mentides dels quals esdevenen una ofensa per a la sensibilitat pública o un grup social o ètnic determinat, podem citar-ne un enfilall cada dia. Rajoy és un d'ells, no endebades acaba d'afirmar que la llengua castellana és perseguida a Catalunya amb la mateixa intensitat que ho va ésser la catalana pel franquisme. Tanmateix, no crec que els Mossos d'Esquadra n'hagin rebut ordre de detenció. Vejam, l'han de condemnar judicialment, a Rajoy, pel fet d'haver mentit entorn d'un episodi històric que és prou conegut i que té l'obligació de conèixer? I pel mateix motiu, també ha d'ésser condemnat Ransfeld? No cal. Tot i que menteixen, manipulen, enverinen, tergiversen, ofenen, ni ells, ni Irving, ni tants d'altres com ells, no ens han d'abocar a confiar la interpretació ètica de la història en mans dels jutges. Seria un error. La llibertat i la llei es troben en harmonia quan la llibertat s'adapta a la llei. Ho afirmava Keyserling. I fatalment és així.

Llorenç Capellà, escriptor

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris