lluvia ligera
  • Màx: 22°
  • Mín: 22°
21°

Bona nit i tapa't

Assistim astorats al moviment que fa anys s'hauria d'haver produït: Eivissa existeix! Però potser és massa tard, i només són espasmes. I tanmateix, l'emocionant contestació popular -després de la manifestació ja no hi ha cap dubte: la política d'infrastructures té els eivissencs en contra- posa en un carreró sense sortida els dirigents populars. La màquina ja roda, i aquesta política de terra asfaltada no té marxa enrere. Perquè fer marxa enrere a Eivissa podria comportar haver de posar el fre de mà en d'altres indrets que potser -només potser- interessen més. El Govern Matas sap que ha d'actuar amb fermesa, avui més que mai, i demostrarà que no li tremola la piconadora, amb el suport inestimable -inevitable- de la Guàrdia Civil. Sí han estat a temps, però, a Mallorca, de retirar el projecte que va encetar la primera polèmica en aquesta legislatura: la non-nata -de moment- Inca-Manacor. I aquí hi diu «de moment» perquè en aquesta terra nostra (?) els projectes impossibles només són impossibles mentre ningú no els ha imaginat. Quan ja ha estat dits només és qüestió de temps.

Direu que el que passa ara és que la legislatura està prou madura com per començar a sentir olor de quitrà per poder tallar cintes en el moment oportú -tindrem algun dejà vu d'inauguracions d'infrastructures, de l'estil «aturau les obres, que ve el president!»... unes vies de tren, per posar un exemple?-, que l'esquerra social s'ha de començar a moure ara per fer pistonar l'esquerra política, i que l'esquerra política hauria de definir objectius clars i contundents. Tan contudents com els que utilitza la dreta: «tornar al poder», per exemple. I, ai, el problema aquí són els per quès: la dreta és clara i unívoca quan proclama «tornar al poder»: tothom sap què vol dir. El votant d'esquerra, en canvi, quan li posen davant l'enunciat «tornar al poder» activa el ressort automàtic: «per què?». I els partits no han estat mai capaços de respondre de manera tan clara. En això la dreta no té complexos: sentiu les falques de ràdio del PP a Andalusia -aquelles que s'escandalitzen que a Catalunya els nins aprenguin a parlar en català(!)-, recordau la campanya desinhibida contra l'ecotaxa -la política matava el turisme-, o les veus que actualment canten les excel·lències de la conjuntura de la primera indústria -gràcies, com no, a la política encertada-, quan els analistes seriosos parlen unànimes d'esgotament de model, i els empresaris més solvents donen suport a aquesta tesi invertint en altres indrets. I vénga: només compta el benefici immediat, cap replantejament.

El meu negre ve entusiasmat amb la pel·lícula de George Clooney, Bona nit i bona sort, i em diu que seria necessari posar de manifest les contradiccions flagrants dels nostres (?) polítics a la manera d'Edward Murrow: estirant d'hemeroteca i fent que siguin ells mateixos els qui es rebatin, es desautoritzin, s'anul·lin. «Seria molt fàcil», em diu, «i divertit, però potser poc rendible».

Maties Salom, periodista

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris