cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 20°
20°

El profeta

És mal dentendre, el trist fet de la poca concurrència en alguns actes o conferències interessants. És mal d'entendre, però comprensible que en alguns actes només s'hi trobin els amics, familiars o seguidors incondicionals de la figura en qüestió. Un autor, un polític, una figura internacional de tal magnitud que hauria de provocar, arreu del planeta, contínues relectures dels seus postulats més brillants. Relectures que ens són necessàries per poder dur a terme la pertinent reflexió per poder entendre el present, sense interferències. Què seria de la humanitat, i del món occidental en particular, sense figures d'aquest calibre intel·lectual? Aniríem pel món sense saber interpretar tot allò que ens anam trobant.

Li demanaven a la nostra gran i envejada icona, un llunyà dia de l'any 1994 si el seu avi havia sigut ambaixador, i amb la solera que el caracteritza, responia: -Efectivamente. -Y periodista ¿no?

-Sí
-'Qué peligro!
-Peligrosísimo.
-¿En España el periodismo tiene más fuerza que el poder?

Un dels cervells més privilegiats que ha vist néixer l'Estat Espanyol en els darrers cent anys, responia amb tota la soltura del món i part de l'estranger:

-«En este momento es uno de los poderes máximos que hay. He dicho en algunas de mis intervenciones que hoy Montesquieu... al legislativo, ejecutivo y judicial, añadiría el poder informativo».

«Hay mucho riesgo en los poderes informativos y esto ocasiona mucho riesgo en todas las sociedades». «Cuando los periodistas quieren ser jueces, cuando los gobernantes se someten al poder de los periodistas, cuando los papeles que desempeñan en la sociedad no se ajustan a la realidad; pues las sociedades se trastocan»... i després es comencen a muntar taules per firmar contra el càncer que som els catalans per ells, i d'un federalista n'esdevenen, més aviat, dos independentistes. I et recorden amb maniobres orquestrades des de l'obscuretat, com prefereixen nostàlgicament una OPA de l'eix a una de casa. I es trastoca, encara més la cosa; doncs resulta que de casa, res! I ho afirmen ells, són ells que ens arriben a confirmar el que ja coneixem tots. S'arriba a trastocar tant tot plegat, com afirma el savi, que potser reformant la Constitució s'haurien de reconèixer les quatre nacionalitats i de passada, ja que hi som, suspendre la resta d'autonomies. Massa cafeïna. No es pot demanar el mateix que el Principat i a la vegada firmar contra la voluntat política dels seus habitants.

Les brillants reflexions que precedeixen aquesta trastocada opinió són del savi d'ultramar: José María Aznar López, responent en una entrevista, a un patètic B. Neustadt, en un capítol de fa dotze anys, en una d'aquestes novetats d'artilleria llibretera amb les quals, aquests dies, ens bombardegen. Rellegint els «grans», ens adonam que, fins i tot, de la morralla se'n pot treure profit. Un profit un xic trastocat.

Àlex Volney, escriptor i llibreter

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris