cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín: 17°
16°

De maniobres

Per M7 televisió, podeu veure cada dilluns el programa de crítica televisiva dirigit i presentat per Ferran Monegal, i que es titula Tele/Monega. Dilluns passat ens obria una finestra a Tele Madrid perquè assistíssim a un de tants moments en què en el cor d'Espanya es parla de Catalunya. Miguel Àngel Rodríguez, home de confiança de José María Aznar, deia, per exemple, que a la passarel·la Gaudí, de Barcelona, hi estan vedats els dissenyadors de roba i les models no catalans o catalanes. Un contertuli seu desitjava que arribàs el dia en què Cajamadrid pogués funcionar normalment a Barcelona sense que cada dia els cremassin els caixers automàtics. Són dos petits exemples de la intensificació d'una moral dretana espanyola, que es deu basar en el principi que el fi de crear catalanofòbia justifica la mentida i la calúmnia com a mitjans. Aquesta cançó la podeu sentir cada dia, i a Madrid d'una forma molt especial, en un mitjà públic la darrera responsable del qual és la senyora Esperanza Aguirre. Com és natural, tothom sap que la discriminació de la passarel·la Gaudí és una mentida, i tothom sap que Cajamadrid funciona normalment a tots els indrets de Catalunya on ha assolit implantació. També funciona aquí, a Mallorca, per més que no es faci visible en la vida cultural, com ho fa en un lloc amb una societat civil més exigent, Barcelona, on manté un magnífic auditòrium, amb una programació veritablement atractiva. Miguel Àngel Rodríguez era l'expert d'Aznar en comunicació -no en informació-, i ja sabem de quin peu es calça. Continua forrant-se -no tant com Zaplana- gràcies a la política i activitats col·laterals, una de les quals consisteix a crear falsedats perquè Espanya se'n vagi amarant i adopti actituds que l'experiència qualifica de molt en línia amb l'extrema dreta espanyola. És clar que ningú no vol pensar en un laboratori de falsedats orgànicament vinculat a un determinat partit polític, per més que el partit en qüestió proporcionàs als seus militants uns «argumentaris» per poder defensar el posicionament d'Aznar a favor de la guerra criminal contra Iraq. Però la metòdica substitució de la realitat per una xarxa de falsedats que abasten tots els territoris de la vida política, econòmica, social i fins domèstica de Catalunya, no ens permet descartar de pla aquesta possibilitat, que confirmaria l'ampliació de l'ús estratègic de la mentida com a procediment habitual per fer política. Des de les mentides d'Aznar al Parlament i les d'Acebes respecte d'ETA i l'11-M o les de tots plegats en relació a l'accident del Yak 42, a les que es diuen cada dia en televisions com Tele Madrid, hi ha tota una gamma de falsedats que deliberadament s'aboquen damunt de la gent. És l'imperi de la mentida, que ens allunya cada dia de la realitat i en crea una de nova, on la veritat tardarà a tenir alguna oportunitat de reaparèixer. I, a tot això, on són els desmentits, per exemple, de Cajamadrid?

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris