nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
24°

Balears es perd

Més de vint mil persones, segons la policia municipal -unes sis mil, per al Consell Insular d'Eivissa i Formentera- sortiren al carrer, culminant així un moviment espontani de refús a la planificació urbanística del PP a les Pitiüses. La diferència entre ambdós guarismes ha volgut centrar, en bona part, el debat. Però les xifres -aquestes xifres- no haurien de ser objecte de discussió. Sigui quina sigui la magnitud de l'afer, el fet sobre el qual s'imposa reflexionar és que mai a Eivissa s'havia donat una resposta tan contundent, nítida i inequívoca front a les accions d'un govern autonòmic. Sis mil ànimes -si hom adopta la referència dels conservadors- ja són un número prou important, que l'Executiu de Jaume Matas no deu -no pot- menystenir. Derivem l'argumentació: del que es tracta és de calibrar què està succeint a Balears amb aquesta nova embranzida de destrucció territorial, quins objectius explícits té, quina relació hi trobam amb el nostre model de creixement econòmic i, val a dir-ho, quins interessos espuris s'amaguen darrera d'una allau impressionant d'obres desbocades que fragmenten l'espai, eliminen capital natural i lesionen greument el principal actiu -el paisatge, l'entorn i, si m'apuren, una noció distinta dels temps- amb el què comptam a les Illes. Perquè Balears es perd. O, si més no, una visió moderna i innovadora del que hauria de ser l'economia i la societat balear en aquesta etapa de nova globalització. Els trets diferenciadors s'esvaeixen i tota la potent cultura insular es dilueix ensorrada pel ciment, els beneficis ràpids i els recorreguts polítics curts. Tot plegat infereix posicionaments culturals que perden lligams amb les arrels pròpies i alimenten la irrupció de nouvinguts -nascuts, emperò, en aquesta terra- als negocis especulatius, personatges que poden confondre un talaiot amb un caramull de pedres. L'economia i la cultura -o hauríem de dir incultura?- tenen més punts en comú del que sembla.

No és de rebut que Jaume Matas afirmi que tothom farà servir les infrastructures que, ara, són objecte de ferma protesta. La necessitat de millorar les inversions no la discuteix ningú que sigui sensat. En aquest respecte, les nocions d'eficàcia i d'eficiència, a casa nostra, s'han d'aplicar curosament, tenint present el principal bé escàs -i preciós- del què gaudim: el territori. L'eficàcia de Matas i els seus acòlits xoca contra l'eficiència de les seves polítiques expansionistes, que vol disfressar de «sostenibles». Perquè hi ha alternatives: es poden millorar les infrastructures -serem eficaços- amb menors costos ecològics i socials -serem més eficients-. Aquesta hauria de ser la pedra angular del nostre model de creixement. El president que, no fa molt, advocava per una nova forma de créixer, segueix en un fatídic pont de comandament que porta, de forma inexorable, a l'ocupació forassenyada de territori, fent malbé el primordial reclam turístic que tenim a Balears, en un context de fortíssima competitivitat. Més del mateix: on és la novetat? Aquest serà el seu llegat per a les generacions futures -fet que, per ventura, l'omplirà d'orgull-, que coneixeran ben bé el significat del que és avançar pels camins de la insostenibilitat. La pauta del litoral valencià -denunciada per la Unió Europea- sembla ser l'horitzó, sense que aquesta etapa de tranquil·litat econòmica motivi altres exploracions i apostes més decidides per una economia que es refermi en un sentit més clar de desenvolupament humà, amb perspectives de més llarg termini: més coneixement, més serveis socials, més qualitat sanitària, més inversió educativa, més investigació. Per als conservadors, tot això són, només, paraules que apareixen en els manuals polítics a l'ús, per quedar bé, per obtenir titulars mediàtics, però amb escasses resolucions pràctiques.

Sí: Balears es perd. Una illa turística clau, com Eivissa, xaparà en dos els seus òrgans vitals no per aportar una nova vida, sinó per fornir una ruta d'inanició futura. Aquesta «fam de creixement» (en expressió de l'economista eivissenc Joan Carles Cirer, en un interessant llibre sobre la història econòmica de l'illa -De la fonda a l'hote, Documenta Balear-), de bases històriques i gens tòpiques, cedeix pas, de forma implacable, a un cansament important de la població en allò que més afecta: l'espai vital, els terrenys dels avantpassats, la història secular, l'oblit de l'esforç de generacions. Tot el que desprecia, en definitiva, qui governa la principal institució pitiüsa i la petita però ben identificable constel·lació d'empresaris que inverteix a l'illa per alterar, sense remei, la seva fesomia, en una enfollida recerca dels guanys expeditius que en aquests moments no proporciona l'economia turística.

Certament, Balears es perd. I no es pot invocar el progrés per a justificar obres desmesurades, que ultrapassen amb escreix les promeses electorals (el PP tot just apuntà, al seu programa, que milloraria la xarxa viària; en cap cas oferia autovies). Ni insultar la intel·ligència de la gent quan es diu que defensar el territori és, justament, anar contra el progrés. Només la ignorància és tan atrevida i histriònica. Perquè una cosa és això, el progrés econòmic i social, i l'altra, ben distinta, les previsions de beneficis exponencials de consorcis que tenen paleses corretges de transmissió amb el poder polític. Les paraules, buides de contingut, no serveixen de res, com deia: aquests polítics sense escrúpols les llancen a l'aire i els mitjans de comunicació les recullen, acríticament, sense els contrapunts escaients, sense recordatoris precisos que contradiguin tot el que s'afirma i tot el que es fa. Carreteres sostenibles, acota Matas. Entèn, l'exministre de Medi Ambient, el que vol dir això? O és que ho sap massa bé: mentre el missatge es gasifica a les ones -no hi ha termodinàmica immediata-, les concessions solen arribar sempre als propers. Aquí rau el «fisicalisme» de l'economia, els doblers tangibles, les sucoses comptes d'explotació. Les paraules, al vent; el blat, al sac i fermat. Per tant, «sostenir» a qui? No al bé comú: aquest, desaparegut a l'agenda política, espetega als carrers, sorollós i punyent, en forma d'un desigual torcebraços de la multitud amb els poders polític i econòmic. Moltes persones anònimes de totes les edats -que fan part d'aquest «comú» tan ignorat-, que a Eivissa es confessen obertament de dretes, es troben desemparades enfront tant despropòsit. La noció de progrés que tenen al cap els polítics conservadors no s'hi avé amb els paràmetres socials que els més sòlids economistes actuals -fins i tot aquells que provenen de l'escola neoclàssica- fan servir com a indicadors centrals, coordenades que generen, al seu torn, un creixement econòmic que és més qualitatiu que quantitatiu. La quantitat: vet ací el bessó que enlluerna els dirigents que regenten el Consolat de Mar i el Consell de les Pitiüses. El PIB engreixarà, no ho dubtin. Però, mentrestant, Balears es perd per la conjura d'uns polítics i d'uns agents econòmics que actuen intencionadament per gaudir d'uns rèdits esponerosos; i, també, amb idèntic carnet i filiació, Balears es perd per la paràlisi -o elaissez-faire, com vulguin- d'aquells que s'escuden en la seva condició de pretesos necis: en el seu moment, acabaran dient que no sabien el que haurien de saber. Ambdós grups són socialment nefastos. Però aquests darrers, que sovintejen quan es descobreixen malifetes i que, molt sovint, son cartells electorals, és impossible -com deia Marc Aureli- que deixin de fer necieses. És la seva condició natural, amb amenaces comprovades de reiteració. L'electorat ho hauria de tenir ben present.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris