nubes dispersas
  • Màx: 26°
  • Mín: 26°
26°

L'home que ho comptava tot

La mort d'Antoni Monserrat és d'aquestes que alteren l'ordre natural de les coses. Quantes se'n produeixen i quin percentatge signifiquen en el conjunt de la població de cada una de les nostres illes, ell ens ho hauria sabut dir. Antoni Monserrat era l'home que comptava, ho comptava tot. Tenia una veritable obsessió per aclarir el panorama fins al darrer racó, i per això tenia una eina preferida, l'estadística, que no li fallava mai. Aquesta obstinada recerca del coneixement de la realitat no era, en el seu cas, una dèria com qualsevol altra. Ell sabia bé que cap moviment destinat a transformar aquesta realitat no pot tenir èxit si no es basa en un coneixement ben detallat dels àmbits en els quals es vol actuar. Va ser un encert una mica enfollit que Pere Sampol, en ser nomenat vicepresident econòmic del govern del Pacte de Progrés, lliuràs la direcció general a Antoni Monserrat. Tot plegat era políticament incorrecte. Hi havia un punt de rauxa en aquell nomenament. Ho hem d'agrair. La quantitat d'informació que Antoni Monserrat va posar a l'abast dels ciutadans deixava bocabadats els seus homòlegs d'altres comunitats autònomes i els funcionaris de Brussel·les. S'aferrava a la feina sense treva, i treia el net de qualsevol situació, per molt que qualcú l'hagués prèviament embullada. De vegades, davant el seu irrefrenable entusiasme per la feina, servidor em preguntava si el país sap treure profit d'aquestes persones. Fins i tot cal preguntar-se si se les valora amb justícia, ja que la justa valoració obligaria a posar en moviment moltes de coses. Gràcies a Antoni Monserrat, sabem de nosaltres mateixos molt més del que havíem sabut mai. Però són uns coneixements que l'establiment no posa en valor, tota vegada que tendim més a treballar amb imatges que ocultin la veritat que no amb les dades que la il·luminen. Però, en fi, preguntau-vos, en aquests moments, què en faríem, aquí i en les condicions actuals, d'un T.S. Elliot, per exemple. O de qualsevol professional que excel·leixi per damunt de la mediocritat endèmica del país. Al final, tot allò que es pugui saber, promoure o produir, i que miri de superar l'actual estat de coses, esdevé fum. Antoni Monserrat, amb la seva passió, havia descobert alguna cosa que en diríem poètica de les xifres. L'emocionava el coneixement de les coses. Aquest coneixement tenia un lleu caràcter sagrat, perquè afectava la persona humana i millorava les eines per assolir una major dignitat. Treballava amb el major realisme per assolir la utopia. Aquell govern no es va poder repetir, i Antoni Monserrat tornà a una vida professional en la qual era expert en la viabilització de les causes perdudes: n'hi ha, però poques, molt manco del que interessa a aquells que les hi ha volgudes fer. Quin tant per cent de causes proclamades com a impossibles no ho són? Això només podia saber-ho ell.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris