cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 27°
27°

El liderat i rectificació d'Antich

Francesc Antich anunciava divendres el nou Conveni de Carreteres. És la concreció del canvi d'estratègia que començà, massa tímidament, fa un any. Deixar anar l'oposició cega a les infraestructures, autovies i autopistes, que estan fent PP i UM (el cas d'Eivissa és diferent). Feia temps que dirigents socialistes expressaven en privat l'estupefacció en veure que el partit s'arrossegava en mobilitzacions que anaven en contra dels interessos de les bases socialistes a les quals deu ser impossible trobar un grup de votants significatiu que s'oposi a les autovies, autopistes o hospital, entre d'altres infraestructures. És una rectificació intel·ligent. Que ja veurem si se concreta del tot i si el seu electorat arriba, amb el poc temps que queda per a les eleccions, a percebre.

S'analitzava dimecres passat aquí el perill que corria el PSOE si es deixava arrossegar cap a l'estratègia de tensió de carrer i, alhora, pretenia aliar-se amb una UM a la qual necessita tant com li reporta un evident perill d'imatge de submissió. El primer perill sembla estar -només ho pareix- en via de ser eixugat. És obvi que aquest canvi el fa el PSOE perquè -a més de la raó abans apuntada- seria per llogar cadiretes que seguís oposant-se a autovies i autopistes que són fetes també pel partit al qual necessita per governar, UM. La convergència amb els nacionalistes l'obliga a moderar-se. Això crea un eix PSOE-UM que suposa reprendre l'objectiu fonamental que han perseguit els socialistes des que Antich es féu amb el control del partit, d'acord amb la tesi sempre defensada pel seu «pare» polític, Joan March: que només els pot donar el poder UM. Tal i com estan les coses, després de tres anys de vacances, si alguna remota possibilitat existeix certament només pot ser aquesta. En aquests moments ningú no dubta que si fos possible un nou Pacte de Progrés passaria més aviat perquè UM sobrevisqués i evitàs la majoria absoluta del PP que no pel resultat de PSM i EU-Verds. El que passa, però, és que el nucli PSOE-UM no és un invent nou sinó que ve d'una experiència de quatre anys durant els quals si serví de quelcom fou per generalitzar la imatge -que responia a la realitat- de la submissió d'Antich a Maria Antònia Munar. Encara retrona aquella roda de premsa de setembre de 2001 a la qual un periodista demanà a Antich si havia pactat amb Munar, també present, el no canviar les Directrius d'Ordenació del Territorial, cosa que el president negà, mentre Munar reia, i poc després se confirmava que així havia estat en efecte. No era cosa només de periodistes, o d'iniciats en el corral polític, la idea de la submissió: corrien acudits populars sobre el control de Munar sobre Antich, tal era la correcta percepció que en tenia la gent. Perquè ara les bases del PSOE -que per aquest motiu sobretot, i no per la falta de gosadia en d'altres, li giraren l'esquena- poguessin entendre i premiar l'acostament estratègic a UM s'hauria de produir un efectiu liderat, fort, rotund i molt nítid d'Antich sobre Munar. Tanmateix tot indica que les coses van exactament pel camí contrari. Quan UM faci el moviment que deixa entendre què farà en el Consell als socialistes els faltarà temps per fer-li de crosses. Així, difícilment.

Tanmateix, si el temor no es veiés confirmat i Antich fes de veres de líder hauria estat un bon moviment, el canvi d'estratègia opositora. Perquè amb un liderat fort el PSOE podria aspirar a, per una banda, xuclar vot de PSM-EU-Verdes per l'efecte Zapatero per l'esquerra, i, per l'altra, demostrar que la convergència amb UM la defineix ell, i no a la inversa, desmarcant-se així i alhora de la radicalitat anti-tot (com Munar diu) que li permetria disputar bosses de vot de centre que ara són del PP i que mai no aniran a parar a UM. La jugada té risc per l'altre costat. Perquè tant si PSM com EU-Verdes sobreviuen a les urnes, la convergència PSOE-UM hauria de ser tan intensa com desequilibrada a favor socialista perquè els altres dos no posassin pegues al nucli del nou Pacte. Cosa que, novament, només seria factible si Antich sempre dugués les brides i posàs les condicions. En resum, la rectificació del PSOE és excel·lent però perquè tengui èxit, i a banda del poc temps que queda, Antich hauria de demostrar que exerceix el liderat que quan pogué demostrar-lo no el va exercir i que ara li és imprescindible. No és impossible, però sí molt difícil.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris