nubes rotas
  • Màx: 17°
  • Mín: 17°
18°

Arqueoastronomia

No sé si per herència o per formació tenc molt poca capacitat crítica. Em poden donar fàcilment moix per llebre o fer-me creure que la mare de Déu nom Joana. Molta més capacitat tenc per l'admiració i el que em produeix més admiració és la quantitat de coses que ha arribat a saber l'espècie humana. Qued amb els ulls enlluernats quan llegesc -i entenc, que és quasi mai- les darreres novetats en el món de la física. Però hi ha una cosa que encara m'admira més que la física i és el món de la prehistòria. Jo he visitat algunes vegades restes de poblacions prehistòriques i no he vist més que pedres velles. Per això qued amb els ulls oberts quan llegesc algun treball de prehistòria i comprov quant es pot arribar a saber dels nostres avantpassats que no ens deixaren testimoni escrit del seu pas per la Terra. Sense sortir de l'àmbit de Mallorca, o de les Balears, avui podem saber què menjaven, què vestien, què bevien els homes de la cultura talaiòtica. També sabem quines malalties sofrien, quines cures feien als malalts, quina organització familiar tenien i fins i tot qui eren els que es dedicaven a la política o a la guerra. Això no és poc, però el que és realment fantàstic és poder a arribar a esbrinar quins eren els sentiments i les creences d'aquestes persones. He parlat de sentiments i de creences, però darrerament he pogut llegir alguns treballs que intenten esbrinar quelcom més: quins eren els coneixements astronòmics que tenien aquelles persones que edificaren els talaiots, les taules i les navetes. La tasca és d'una extrema dificultat, molt més que qualsevol altre aspecte de la vida primitiva. A aquesta ciència que estudia els coneixements astronòmics de les civilitzacions prehistòriques se l'anomena arqueoastronomia. Si he de dir la veritat és que les meves lectures -probablement no ben seleccionades- m'han decebut una mica, perquè hi ha quasi tantes teories com autors. La majoria dels treballs recolzen les seves tesis en dos fets fonamentals. Si l'edifici en qüestió té algun forat, mirar quin dia de l'any és el que el sol hi entra més profundament. Alguns han dit que era durant el solstici d'hivern, altres d'estiu i altres que era al mig de l'estiu o al mig hivern. Ja dic, opinions per a tots els gusts. L'altre fet que estudien els arqueoastrònoms és l'orientació de les edificacions. De les construccions megalítiques en el cas de les Balears. Alguns han volgut veure que els cementiris o els suposats temples miren sempre cap allà on surt el Sol, perquè la sortida del Sol era identificada en l'esperança d'una altra vida. Altres parlen de les Cassiopees o de la constel·lació de Taure, que seria molt propi d'aquelles civilitzacions que adoraven el bou. Un dels científics més prestigiosos de l'arqueoastronomia és Michael Hoskin, que ha treballat a Mallorca i a Menorca. Segons aquest autor les taules i navetes miren totes cap a la Creu del Sud. Els que saben més astronomia que no jo, que deuen ser tots els lectors deDiari de Balears, podran objectar que aquesta és una hipòtesi difícilment creïble donat que la Creu del Sud no es veu ni de Mallorca ni de Menorca. Hoskin, que coneix perfectament aquesta objecció, afirma que això és avui, però que fa dos o tres mil anys la Creu del Sud es podia veure, des de les Illes, en nits especialment clares. La Torre d'en Gaumés no mira cap a la Creu del Sud, però Hoskin ha argumentat que mira cap a Sírius, cosa freqüent en altres monuments megalítics. Són, com es pot veure, hipòtesis auxiliars per salvar la hipòtesi principal.

N'hi ha altres, de més barruts, que quan els presenten alguna dada que no s'avé amb les seves teories acudeixen a allò que l'excepció confirma la regla, que és l'afirmació més contrària a la lògica que he sentit mai.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris