cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
20°

Sobre la llengua i un espot

Aquests dies ha sortit a la palestra la notícia d'una nova campanya orquestrada pel Partit Popular d'Andalusia contra el nou Estatut català. Una vegada més, les falsedats i la provocació entre els territoris que integren l'Estat espanyol continua essent l'únic recurs de què disposa la dreta espanyola per mostrar el seu descontentament amb la política de Zapatero. Això, però, no és el que més m'ha cridat l'atenció d'uns espots que, fet i fet, segueixen el mateix fil argumental de sempre. Allò que en destacaria jo és el model de llengua que s'hi usa: el més «pur» castellà de l'Altiplà i no la modalitat andalusa que un esperaria sentir. En vista d'aquest fet, que hauria de fer reflexionar els governants illencs, tan entestats a parlar de «modalitats balears», se m'ocorren tres possibles interpretacions: o que la campanya no l'ha feta el Partit Popular d'Andalusia i que, per tant, és errònia la informació que ens ha arribat; o que el poble andalús té un sentiment d'autoodi tan arrelat que no considera la seva pròpia parla digna d'aparèixer en un context formal; o que es tracta d'una societat plenament normalitzada que admet sense problemes qualsevol modalitat de la llengua que no sigui la seva. Descartada per poc probable la primera hipòtesi, convid des d'aquí els nostres polítics a reflexionar sobre aquesta qüestió i a extreure'n conclusions, si és que encara no ho han fet.

Joan Llull Vives. Sant Llorenç.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris