cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
23°

De lectura obligada

Servir la recepció -que és el mateix que dir la lectura- de l'obra d'un autor és també servir l'aptitud o la capacitat receptora dels lectors. En el recull que acaben de publicar les Edicions Documenta Balear, amb el patrocini del Consell Insular d'Eivissa i Formentera, Jean Serra fa aquest doble servei, a l'obra del poeta de El cop a la terra i a tots nosaltres. Es tracta del número 66 de la col·lecció Menjavents, Ales que s'obriran a un nou embat. Escrits recents sobre Villangómez, per la primera part del títol del qual Jean Serra ha manllevat un dels versos prodigiosos de Marià Villangómez, del poema \\>, dels Sonets de Balansat, poema al qual també pertanyen aquests versos: "Ja sé que és tota cosa fugissera, / que ve i marxa en un vol el bé i el mal; / però allò que perdia, a un preu tan alt, / em deixava segur de nova espera".

Sí, aquest darrer recull de Jean Serra, que integren deu substancials treballs diferents (articles, conferencies, etc.), fa realment un bon servei a l'obra de Villangómez, "compartida amplitud i revelat silenci", i als seus lectors -actuals i possibles- perquè tal vegada la seva escriptura ens pot haver semblat, qualque moment, enganyadorament fàcil. En efecte, gosaré afirmar que la seva mateixa atribució a l'Escola Mallorquina revela un malentès fonamental, com assenyala el propi Jean Serra. "Estimar tant la terra, Déu meu, ¿no és estimar-te / també una mica a Tu?" o "Em trobo a mi mateix, ja sóc allí on volia, / vora el molí amb distàncies a l'entorn tan amigues", això no ho ha escrit un poeta de l'Escola Mallorquina. Hi ha una distància o una diferència temporal: la poesia de Villangómez és plenament del segle XX.

Per cert, una de les aportacions o contribucions de Jean Serra a l'estudi del poeta de Declarat amb el vent és la seva convocatòria a l'examen i consideració de les nombroses correccions que Villangómez va fer en els seus versos i poemes, justament a partir del moment que va decidir que no volia fer més "poesia original" (malgrat això no significa en absolut que no en fes en les seves proses, les seves traduccions i les seves peces teatrals). Sens dubte, la seva preocupació formal va esser una de les seves constants, com ens subratlla Serra, i aquestes correccions en donen un bon testimoni.

Un detall, que he de confessar que ignorava, és l'origen del títol de El cop a la terra, que Serra ens explica que li fou suggerit per aquells versos d'Antonio Machado: "Un golpe de ataud és algo / perfectamente serio" (que jo record haver escoltat de la boca de Josep M. Llompart, malgrat em pensava que eren de Becquer). Tot i que, acte seguit, Serra ens transcriu un interessant aclariment del mateix poeta, extret del seu darrer llibre, unes "memories incompletes", El llambreig en la fosca (2000): "El cop a la terra -diu- no era només aquest cop final. El començament de la vida també es podria representar pel cop de la naixença -de la caiguda involuntària al món. I entremig hi havia els constants i costosos cops d'aixada a la terra d'on el pagès, treballosament, arrancava el necessari per a la seva subsistència. Aquest darrer sentit esqueia en uns poemes que es referien a diferents aspectes de la vida camperola".

Un dels treballs que m'han cridat especialment l'atenció és Villangómez oral. Sobre un llibre de Felip Cirer, una recensió publicada en el número de Serra d'Or d'octubre de 2003. També és força interessant Villangómez Llobet, poeta del seu temps (1913-2002), un sentit article necrològic publicat igualment a Serra d'Or un any abans. I resulta tota una curiositat Maria, el gran amor de Villangómez, publicat al número 32, 2002, de la revista Eivissa, que ens informa del nom -que no de la identitat- d'aquella estimada amb la qual el nostre poeta passejava pel baluard de Santa Llúcia. "Tots dos eren veïns -ens comenta Jean Serra - i vivien ben a prop de la murada alta, que era com es denominava popularment el baluard".

Però especialment reveladors són la conferència Clarors d'una època fosca. A propòsit de Josep Pla i Marià Villangómez i el text llegit a la Taula rodona organitzada per l'AELC el 2003, La poesia d'Antonio Machado en la poesia de Marià Villangómez, segurament les dues peces bàsiques del llibre.

En resum, Ales que s'obriran a un nou embat, dedicat a Alexandre Villangómez Llobet, germà fidel i marmessor del poeta, em sembla de lectura obligada per a tot lletraferit del regne de Cavorques.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris