nubes dispersas
  • Màx: 28°
  • Mín: 27°
29°

Passió, distracció, negoci

Aquests dies de terrabastall devers l'equip de futbol més important de Balears són els adients per a fer una reflexió que, almanco, qüestioni tòpics que ens empassolam sense ni fer un rotet. Diuen que hi ha equips que cohesionen una part de la societat. Jo no ho dubt, malgrat que tampoc no ho afirmaria amb rotunditat. El que qualsevol observador asseguraria sense dubtar-ho és que eRCE Mallorca, s.a. no és un d'aquests equips: ni cohesiona ni fa país ni estic segur que sabessin quin país voldrien fer els directius que per aquella casa desfilen. Quan va bé, i per l'estadi municipavénen a jugar equips d'aquells que creen addicció, l'estadi presenta una imatge acceptable. Quan vénen mal dades, malgrat que es regalin 5.000 entrades com es va fer la setmana passada, aquells que tan alegrement es defineixen com «aficionats» troben millors maneres de passar els capvespres de cap de setmana, fins i tot de fugir del niu familiar que els ofega. L'equip baixa a segona i no passa res. A la societat mallorquina vull dir. Ni perd cohesió ni perd aglutinants ni un cap de llamp. Per tant, si solament és una distracció més per algunes persones, per què ha de tenir els ajuts institucionals que no gaudeixen altres distraccions. Si l'Ajuntament posàs a disposició dels taverners unes instal·lacions a l'alçada de Son Moix, facilitats d'aparcament i policies locals de guardacotxes inclosos, cada cap de setmana omplirien amb esdeveniments com la Festa de la Cervesa, la Feria de Abrio qualsevol altra excusa publicitària inventassin. Si, enlloc d'una distracció, és una passió, eGOB té més i més apassionats militants, que no perden les esperances a la primera que vénen de través. De fet, sempre vénen de través pels que defensen unes Balears a la mesura de les persones i encara militen i assisteixen a concentracions, fins i tot quan saben que hi haurà menys espectacle que en l'estadi mallorquinista, que ja és dir.

l l l
I ja no parl de les colzades institucionals per a fer-se fotografies a la llotja presidenciao perdudes de cul i d'integritat per ser convidat a dinars prematx de partits importants, a ser possible en indrets llunyans, perquè la debilitat és humana i els doblers són alegres quan no surten de la pròpia butxaca. Parl de tota aquesta mentida de la identificació amb els equips que el patrioterisme barat utilitza quan li convé. Ja ens aniria bé posar un poc de seny a tanta rauxa. Posar el futbol professional a l'alçada de qualsevol altre negoci i no només d'un negoci que reparteix pèrdues entre la població i beneficis entre els accionistes. I si la gent vol dur el logo de la Coca-Cola al cul, cridar fins esgargamellar-se que la Sony és collonuda, pegar-se d'hòsties amb els de Renault perquè Audi és millor o pagar perquè el mòbil faci sonar l'himne de Danone quan rep una cridada, és el seu problema i el dels seus psicoanalistes. Per a molts serà ridícul. Ja ho és.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris