algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
25°

Mòbils, pernil i cava

Escric això tot just després d'una curta i ràpida visita a la part més vistosa del congrés mundial de telefonia mòbil que té per nom 3GSM, és a dir, a la fira que hi ha vinculada a aquest congrés que ha reunit a Barcelona tothom que tengui alguna cosa a veure amb el negoci de la telefonia mòbil: des de les operadores fins als més petits productors d'aplicacions dirigides a aquests aparells. El gran nombre d'assistents de tot el món ha col·lapsat una bona part de les infraestructures de la ciutat de Barcelona, particularment hotels i taxis, fins al punt que no he pogut evitar demanar-me, no gaire més enllà de la pregunta retòrica, on eren totes aquestes persones abans de la telefonia mòbil. Més ben dit, què feien per a guanyar-se la vida. No cal que s'amoïnin, no seguiré per aquí ja que la resposta deu ser molt i molt fàcil: que segurament maldaven per aconseguir fer negoci dels seus coneixements informàtics en qualsevol dels àmbits que poguessin estar de moda en aquell moment. La sensació que he tengut s'apropava molt a un dejà vue en altres rauxes tecnològiques que, d'una manera o l'altra, s'han pogut veure abans, com per exemple, la que va generar l'explosió d'Internet. D'un dia per l'altre varen aparèixer una multitud d'empreses dedicades a fer alguna cosa relacionada amb la xarxa. D'aquestes empreses n'hi havia de nova creació, però moltes eren empreses existents que havien reconduït la seva activitat cap a la nova moda emergent. I, pel que podem veure aquests dies a Barcelona, ara la moda està concentrada a fer fer coses i més coses als mòbils de tercera generació (i d'aquí el tres que apareix a les sigles del congrés). Són moltes les empreses que han optat per fer seu el gran objectiu dels nostres dies, en tant que la pedra filosofal d'ara, com és convertir el mòbil en els centres directors de les nostres vides. No n'hi ha prou amb el que diuen els titulars dels diaris sobre això que d'aquí a poc veurem la televisió a través del mòbil, un objectiu que, per ell mateix ja té connotacions regiradores. Com tampoc no n'hi ha amb l'altre gran titular que parla de la incorporació dels sistema de localització GPS als mòbils. Fan curt, la cosa va molt més enllà, com deixa palès l'espectacular -i probablement parcialment incompresa- parada de l'operadora japonesa DoCoMo, que compta entre els seus clients/socis internacionals amb Movistar. Allà hi podem veure de prop els telèfons moneder que han estat objecte de notícia recent i que són emprats per substituir els petits pagaments habituals: des dels bitllets dels transports urbans, fins a refrescs i golosies, sense oblidar entrades a cinemes i espectacles. Tot un procés de substitució de la molesta xavalla i que, atesa la gran quantitat de recursos que hi destinen, sembla que ha de ser una font inesgotable de guanys. I tot això en el que sembla que seria la primera passa destinada a convertir el telèfon mòbil en una espècie d'aparell de control remot de les nostres vides, tot començant -això sí- per aquelles més petites i, aparentment, insignificants. Precisament a la parada d'una altra operadora -la d'Amena, per ser exactes- l'estrella era un cotxe teledirigit amb un mòbil, el qual sigui dit de passada, ha tengut alguns problemes per mor de la saturació -previsible i natural- de la xarxa telefònica, atesa la gran concentració d'usuaris en el recinte. Tanmateix, si jo hagués de fer un titular per a descriure el que he vist avui, em quedaria amb una frase lapidària de l'Artur, amb qui m'he trobat al principi de la meva visita, quan ell ja hi havia dedicat tot el matí: Si és per la grandària de les parades, els que fan diners de bon de veres són les operadores, ja que les dels altres són més petites. I és que, òbviament, tot això seria no res, si no fos pel que paguem pel consum que feim tots plegats dels serveis que ofereixen i fan possibles les operadores. Mentre em dirigia a escriure això, em feia una altra pregunta -retòrica, és clar- sobre quina serà la natura de la propera rauxa i quantes de les persones que viuen ara d'aquesta pujaran al carro de la següent. Tanmateix cap d'aquestes divagacions no em traurà el bon gust de boca que em va deixar la festa de benvinguda al congrés del dilluns horabaixa: una excel·lent actuació del Circ Cric, feta al bell mig dels milers de convidats que gaudien de productes de la terra. Els puc ben assegurar que tant el cava com el pernil, a més d'abundants, eren extraordinaris. Tan abundants i bons que vaig entendre que l'activitat era realment important.

Llorenç Valverde, catedràtic de la UIB

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris