cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
24°

El perill per al PSOE

El 12 de novembre de 1998 una gernació se manifestava per Palma, convocada pel GOB, en contra de l'excés d'urbanitzacions. El context polític venia marcat per les famoses Directrius d'Ordenació Territorial que el Govern de Jaume Matas havia d'aprovar, com així va fer, i la intenció del Consell de Mallorca del primer Pacte de Progrés (PSOE, PSM i UM, amb el suport extern d'EU) de demostrar que era més agosarat que el PP, com així aconseguí fer palès decretant les moratòries urbanístiques de 1999. Mesos més tard de la manifestació del GOB fou el torn de l'OCB que, per la vessant catalanista, complementava l'estratègia d'agitació de carrer el mes de maig, poc abans de les eleccions autonòmiques, amb una mobilització de presència popular important que clamava per una major importància del català a la vida pública. Allò substancial de la seqüència de les dues manifestacions no era el nombre de gent que hi assistí ni el motiu concret que les animava. Sinó emmarcar un procés de mesos d'agitació de carrer amb l'objectiu polític de vèncer el PP a les urnes.

En aquells moments, quan s'iniciava el setembre de 1998 el decisiu curs polític que conduïa a les eleccions de 1999, tots els objectius, els adversaris, els instruments, les institucions, les organitzacions... tot, absolutament tot era nítid i contrastat. Existia el bloc del Pacte de Progrés format per PSOE, PSM, UM i EU unit en contra del PP. Gaudia del ressort institucional del Consell de Mallorca que usava per demostrar -com féu- l'alternativa que representava, decretant prohibicions de construir i anunciant un futur model urbanístic molt restrictiu. Contra els plans del Govern, més moderats. Per altra banda, la unió de fons entre l'esquerra i les dues organitzacions representatives de l'ecologisme, el GOB, i el catalanisme, l'OCB, s'escenificava en les mobilitzacions de carrer cercant una tensió que tenia per objectiu aprofitar la suposada debilitat de les bases del PP (problemes interns: Cañellas, Soler, Matas, bregues internes per les DOT, etc.) per intentar projectar sobre elles dubtes i alhora excitar l'activació del vot esquerrà, en un context social que feia pensar que els dos temes reivindicatius comptaven amb seguiment popular determinant.

Ara, el GOB, l'OCB i l'esquerra pretenen tornar a escenificar la mateixa obra. Pareix com si haguessin desempolsat l'antic guió i sense canviar-ne ni una coma el vulguin tornar a posar en escena talment. És perillós per al PSOE, que és el partit que podria tenir la temptació de no entendre que la situació d'abans no té res a veure amb la d'ara. L'estratègia de 1998 i 1999 tengué sentit (sentit, que no èxit perquè els resultats foren els de sempre i l'únic que canvià fou que UM alterà la majoria tradicional), però vuit anys després no en tendria. Balears no té res a veure amb el que era aleshores. A diferents «malalties» no s'hi poden aplicar iguals remeis. I el context polític és completament diferent. El PP era un partit trencat i ara està unit i és molt més fort. Ni l'esquerra tampoc no és igual. Ja que la d'aquell moment comparada amb la d'ara era infinitament més poderosa i sobretot tenia sentit que actuàs conjuntament. La UM d'abans feia costat a l'esquerra i ara està amb el PP, encara que aviat farà qualque cosa per intentar fer veure que no és el mateix que el PP. Res no és com era.

En aquestes noves circumstàncies el partit que més hauria d'afinar és el PSOE. Perquè l'any que ve la clau de tot pot estar a Mallorca, a on cap segment important de votants al marge dels que sempre voten PSM i EU-Verds no entenen que la manca de catalanisme institucional o les autopistes i les autovies de PP-UM sigui res dolent sinó, més aviat, tot el contrari. Seria molt lògic que els petits d'esquerra intentassin animar les seves bases amb les mobilitzacions de carrer del GOB i OCB sospirant així per no perdre corda a les eleccions de l'any vinent. Però seria il·lògic que el PSOE s'hi deixàs arrossegar perquè donaria franc camí al PP perquè el col·locàs amb els «radicals». Només si socialistes i nacionalistes de centre -una vegada que UM faci el que diu que farà- formen un pol de centreesquerra moderat entre la «radicalitat» de carrer (PSM, EU-Verds...) i dels despatxos (PP) se podria evitar la majoria absoluta conservadora. Sempre, però, que alhora, i és una altra qüestió, el PSOE eviti ser percebut com una crossa d'UM.

Miquel Payeras, periodista

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris