nubes dispersas
  • Màx: 28°
  • Mín: 27°
29°

El pijama

Per a la gent corrent del nostre país -aquest «corrent» exclou ara els senyors en general-, el pijama és una peça d'introducció recent en la vida quotidiana. Les nines es colgaven amb una camisa de dormir, però els nins ens defensàvem de la calor amb la nuesa i del fred amb els calçons blancs i el mariol·lo. O sia, no teníem cap peça de roba específica per anar a jeure. Servidor vaig tenir el primer pijama en ingressar al seminari seràfic (un sarcasme) de La Porciúncula, el 1955, als deu anys. En la llista de coses que els seminaristes havíem d'aportar, hi havia el pijama, a més del barnús, una altra novetat en els hàbits vestimentaris del meu poble. El barnús servia, sobretot, per protegir-nos de les mirades dels veïnats de dormitori a l'hora de posar-nos o llevar-nos el pijama. Els frares suposaven que aquestes mirades eren habituals i lascives. Ens veien com a feres sexuals disposades a saltar als testicles del primer que deixàs veure dos dits de cuixa. Suposaven malament, per cert: el perill venia d'una altra banda, no dels al·lots. I contra l'abús de poder, el barnús poc hi podia fer. Alguns il·lustres eclesiàstics mallorquins feren maig, pels seminaris, i no sé de cap que hagi quedat en pau, si no davant Déu, almenys davant els homes. D'alguna manera, el pijama s'introduí a la vida rural mallorquina gràcies als seminaris, com tantes altres coses bones o dolentes. Passats els anys, aquesta peça de vestir s'ha sofisticat fins al grotesc, amb l'objectiu d'encarir el producte. A hores d'ara, servidor som un enemic del pijama, que crec una molèstia, un enfit, a l'hora de dormir. Per dormir, no hi ha com el contacte dels llençols amb la naturalesa de les persones. És una sensació semblant a la de nedar sense banyador, sense res. El banyador i el pijama ens priven d'una discreta sensació de voluptuositat, silvestre i no pecaminosa. No obstant, el pijama -i ja perdonareu aquestes confessions impúdiques- sí que té una funció transcendent en les nostres vides. Ve a ser com la pell de la intimitat. Si el món és un espai cada dia més hostil, si la vida és un bosc estibat de depredadors, el clos domèstic, amb la dutxa calenta, posta de sol, i el pijama, és la darrera pàtria de la quotidianitat, on amb la música i la lectura miram de restaurar l'assossec i una certa harmonia, en definitiva la reconciliació amb el món. En aquest ritual, el pijama és com una placenta, si més no atenua les irritacions de la pell. És un dels recers més amables d'entre els que, tan escassament, ens ofereix la civilització occidental. Però, a l'hora d'anar a jeure, esdevé una nosa. No sé fins i tot si és higiènic. A l'amor i al son s'hi ha d'anar en un estat de màxima puresa.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris