nubes rotas
  • Màx: 17°
  • Mín: 17°
18°

Quadern de viatge

Dijous, 9.- Voltaire, a les seves Memòries, el títol original de les quals no és pas un reeixit exercici de síntesi: Mémoires pour servir à la vie de M. De Voltaire, écrits par lui-même, publicades en primera edició l'any 1784, de dubtosa difusió atès el fet que els seus escrits eren prohibits, àdhuc perseguits, sistemàticament, obra que no fa gaire l'editorial Ensiola, dins la seva col·lecció Testimoni, ha posat a l'abast dels lectors en una acurada traducció de Gabriel de la S.T. Sampol, amb pròleg de Carlos Pujol, Voltaire, doncs, cita, fent-ne befa, Maupertuis, i transcric textualment: «...em volia donar el plaer de burlar-me d'un llibre que Maupertuis acabava d'imprimir. L'ocasió era bona: ningú havia escrit mai res de tan ridícul ni tan mancat de seny. Aquest benaventurat proposava seriosament fer un viatge directe als dos pols, dissecar caps de gegants per conèixer-ne la naturalesa de l'ànima a través dels cervells, construir una ciutat on només es parlaria llatí, fer un forat fins al nucli de la terra, guarir les malalties untant els malalts amb pega i finalment predir el futur amb l'exaltació de l'ànima. El rei (Frederic el Gran de Prússia, país del qual Maupertuis fou president de l'acadèmia reial) es va riure del llibre, jo me'n vaig riure, tothom se'n va riure».

Pierre Louis Moreau de Maupertuis, devia ser un personatge tocat, savi i lúcid, però embogit, com pertoca als esperits il·luminats que s'avancen als seus contemporanis. Natural de Saint Malo, a la Bretanya, Maupertius fou matemàtic, astrònom, físic i, diuen, mosqueter de la casa del rei de França, informació que no he pogut corroborar. És conegut en àmbits científics pePrincipi de Maupertuis, teoria òptica, referida al camí dels raigs lluminosos, que sóc incapaç d'entendre i més incapaç encara d'explicar. Pel que fa al desassenyat viatge als dos pols, segurament estava relacionat amb la verificació de la teoria de Newton, confirmant l'aplanament de la Terra. Tanmateix, les expedicions d'aventurers i exploradors del segle vint aconseguiren abastar els punts, boreal i austral, que identifiquen la situació geogràfica d'ambdós indrets. Quant a fer un forat fins al nucli de la terra, sembla que fou una idea extravagant, no gens singular, que perdurà fins gairebé el segle vint. Jules Verne, per exemple, l'any 1864 publicà la seva novel·la Voyage au centre de la Terre, de la qual obra se n'han fet diverses versions cinematogràfiques. Ara sabem que, atesa la seva inaccessibilitat, no serà abans de dos o tres segles que l'home podrà traficar amb energia que es genera, i s'acumula, a la centrosfera. Esgotades les reserves d'energia tradicional, insuficients, per causes climàtiques, les energies alternatives, i ens haguem menjat les fonts d'origen orgànic productores de gas metà, les grans corporacions multinacionals hauran d'explotar els jaciments energètics de l'esfera de matèria sòlida en estat de fusió que és al centre de la Terra.

Més original sembla la proposta de dissecar caps de gegants per conèixer-ne la naturalesa de l'ànima a través del cervell, atesa la creença que, sota determinades circumstàncies sense especificar, l'ànima era visible o, si més no, fugaçment visible als ulls humans. Una dificultat afegida, però no insalvable, per a tal experiment, entre anatòmic i metafísic, consistia a capturar gegants, puix que la pàtria dels gegants es troba en els límits imprecisos del regne efímer de la ficció, excepte que, aleshores, per gegants es tinguessin les persones d'alçada poc comuna per a l'època. S'ignora, això no obstant, si a través d'aquest mètode de recerca, acceptant que l'ànima sigui visible, es pugui conèixer la seva naturalesa. La predicció del futur amb l'exaltació de l'ànima hem d'admetre que pertany a l'art de la profecia, àdhuc de la fetilleria i, en conseqüència, s'allunya dels principis científics. Aquí, cal reconèixer-ho, Maupertuis estigué poc encertat. Tampoc no s'especifica el tipus de pega que l'investigador havia d'usar per untar, i curar, els malalts, encara que la pega grega, o pega reina, dita també colofònia, és un residu de la destil·lació de la trementina, la qual s'usava per guarir algunes dolences del cos: Sia confegit sofre e segó de forment ab trementina e fet empastre, prescriu un remeier. Finalment, això de construir una ciutat on només es parlaria la llengua llatina no sembla insensat, si hom oblida que aleshores ja era una llengua morta, qualitat que la feia útil com a mitjà de comunicació entre els diversos estaments de la religió catòlica. Tot plegat, la de Maupertuis sembla una vida interessant. I Voltaire, les memòries del qual són opaques al coneixement del seu món interior, m'ha enardit la curiositat per aquest foll que volia fer un forat per accedir al cor de l'esfera terrestre.

Lluís Maicas, escriptor

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris