cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 26°
28°

Llengua valenciana: i ara què?

No és que no passi res, és que les coses creixen en un territori emmetzinat. La consternació d'una part del poble valencià encara no ha trobat manera de visualitzar-se, mentre que, a l'altre costat, el camp de Mestalla va esdevenir la pancarta on es manifestava l'eufòria d'aquells que s'afirmen per mitjà de la negació dels altres. No hi va faltar res, diumenge, a Mestalla: des de les taules on es demanaven firmes per al referèndum -o «tejerèndum», com Joan Marí diu que en diuen-, fins a l'explosió de goig per haver guanyat una llengua -no en les aules de filologia, sinó en els passadissos més sòrdids de la política-, passant, com és natural, per l'expulsió sumària de Joan Laporta, percebut allà com a representant del catalanisme: «Joan Laporta, fora de lo Regne», proclamava una pancarta gegant. Ja dic... PSOE i PP, tot servint la mateixa atàvica aspiració ultranacionalista d'uniformitzar segons un sol model el territori de l'Estat, han contravengut tota la ciència lingüística en una decisió que degrada la política i en justifica el creixent desprestigi. (Servidor voldria sentir veus de socialistes i populars illencs sobre la declaració del valencià com a idioma: en alguns casos particulars, el seu silenci sobrepassa la prudència per esdevenir covardia.) Ara falta que, de facto, sigui menester el 5% dels vots per tenir representació parlamentària, i així ja tendrem un País Valencià llançat a la pobra aventura incerta de fer-se sentir en solitari. Sigui com sigui, ara que PP i PSOE valencians ja tenen una llengua exclusiva del seu territori, què en faran? La defensaran en tant que patrimoni cultural propi o continuaran com fins ara? De moment, han desterrat lingüísticament des de Joan Fuster fins a Josep Piera, Joan Francesc Mira, Raimon, Gaspar Jaén, etc., i lingüísticament s'haurà deslocalitzat l'editorial Bromera, per no parlar de les magnífiques edicions de la Universitat de València. Tant com PP i PSOE o viceversa estimen el valencià, que li han conferit honors d'idioma, què en faran, a partir d'ara, quina funció li assenyalaran en la vida de la comunitat? Podem esperar que no es limitin a reforçar el valencià front el català, perquè, de fet, aquesta etapa ja s'ha acomplida satisfactòriament per als interessos del dos grans -numèricament- partits polítics. I ara què? Ho podrem explicar al món com un altre episodi en què la misèria política ha plantat batalla i ha vençut el coneixement científic. És a dir, com si el PP i el PSOE, o viceversa, imposassin uns manuals que explicassin la creació del món per part de Déu Nostre Senyor, en sis dies -el setè va descansar-, i decretassin la radical falsedat de les teories de Darwin. I va guanyar el València, 1-0.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris