algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 17°
17°

El PP i el parlar colonial (I)

Sr. Director:

El català estàndard, a les Illes Balears i Pitiüses, el nostre estàndard nacional, ha de ser flexible amb totes les diversitats dels diferents tons, matisos i solucions locals. El nostre model estàndard de llengua hauria de tenir un conjunt de propietats: ser estable per tal que pugui ser perfectament codificat i al mateix temps ser suficientment flexible per assumir les modificacions derivades dels canvis culturals. També ha de ser possible una expressió intel·lectual precisa i rigorosa, s'hi han de poder expressar els conceptes abstractes i científics mitjançant un lèxic precís i una gramàtica elaborada. Les funcions del nostre estàndard haurien de servir de lligam entre els diferents parlants de tota la comunitat lingüística, que unifiqui els diferents dialectes. També és important la funció que fa que la llengua sigui independent de les altres llengües veïnes, especialment quan els fenòmens de la interposició i substitució lingüística resulten agents malignes constants, conseqüència de la nostra (sub)normalitat nacional. El nostre model d'estàndard lingüístic ha de tenir un reconeixement dins un marc jurídic que l'estableixi com a únic i oficial als llibres d'estil i comunicació dels ens públics. Només d'aquesta manera esdevindrà un mitjà per superar el localisme, la dialectalització i serà assumit per la comunitat lingüística amb total naturalitat.

Durant tots aquests anys, i en aquesta legislatura de forma més descarada, el PP del senyor Matas i companyia han practicat un bilingüisme assimilador que ha fet molt de mal a l'estructura del nostre estàndard. La dialectalització de la nostra llengua ha estat accentuada a dosis a través de la guàrdia d'assalt de l'Institut d'Estudis Baleàrics. Una entitat al servei del PP que ha intentat calmar els seus sectors més gonelles i secessionistes lingüístics, mentre que la política de substitució lingüística (ara anomenada bilingüisme) engendrada per callar les veus de la seva militància més ultradretana i espanyolista, s'intenta exercir a través de les conselleries d'Educació i Cultura, Immigració i, evidentment, des de l'aparell de comunicació al servei del partit: IB3. Un exemple aberrant és la superposició de frases en espanyol durant els parlaments dels diferents membres del govern del PP. Es tracta d'una mescla estrafolària, exòtica, colonial que només es pot entendre des de la ignorància, el desconeixement, la baixa autoestima, l'autoodi i, moltes vegades, la mala intenció. És lamentable veure fer el ridícul a la majoria de membres del govern Matas que, fins i tot, cronometren les seves intervencions de forma simètrica (espanyol-català) provocant l'astorament dels mateixos periodistes. Això, si no les fan ja directament en espanyol, i s'eviten... maldecaps. Tots els equips de govern a qualsevol país normal, tenen un protocol d'imatge i comunicació molt estricte on la llengua nacional gaudeix d'un estàndard molt fort, pulcre i unificat, avalat per tota la comunitat científica. Certament, no és el cas del PP en aquest País. El Govern Matas a les nostres illes sembla que, de manera desacomplexada, ha copiat els seus homònims i tètrics personatges del País Valencià Camps/Zaplana com a model a seguir. La interposició de la llengua dominant sobre la llengua dominada, com si el català no tingués prou prestigi social per usar-lo de forma oficial a totes les intervencions en qualsevol àmbit, resulta molt perillós. Als països colonitzats, on el conflicte lingüístic és perpetuat a la força i el procés de substitució lingüística es troba en una etapa molt avançada, els governs colonials desprestigien i persegueixen la modalitat estàndard de la llengua dominada per eliminar-la dels àmbits d'ús formals. El PP, al nostre País, segueix la mateixa estratègia. I si no, comproveu-ho. Segur que hi trobareu odioses semblances...

Joan Miquel Chacón i Nicolau. Sencelles.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris