nubes rotas
  • Màx: 19°
  • Mín: 18°
17°

Amb certa distància

El món s'ha tornat absolutament boig aquestes darreres setmanes. De fet, s'ha establert una mena de competició entre fonamentalismes religiosos. L'Església Catòlica -amb la prepotència que dóna el pensar-se única i vertadera i, a més, ostentar el poder econòmic- s'atreveix a impartir lliçons de tolerància i respecte. I és que els pobres catòlics resulta que ho passen molt malament en un país com el nostre, estibat d'ateus i laics que barregen contra els seus valors. Ells, persones de bé, que han hagut d'aguantar coses impensables, no entenen com es pot ser tan cavernícola i cremar banderes, amenaçar i fomentar la cultura de l'odi i la violència. No és, precisament, la meva intenció disculpar una cúpula religiosa que aprofita les nefastes condicions de vida dels seus feligresos per organitzar revoltes. I com a occidental i laica que som se'm fa molt costa amunt intentar entendre a qualcú que no entén el concepte de llibertat d'expressió, bàsicament perquè mai ha pogut gaudir d'ell, i d'altres drets i llibertats, tan o més elementals, com són el de moviment, de creença religiosa, de pensament, d'una vida digna...

Per aquest motiu els que tenim aprensió a les religions no podem evitar certa indignació quan escoltam alguns catòlics, demòcrates de tota la vida, demanar mà dura contra aquestes masses musulmanes que no poden aguantar amb el seu estoïcisme les ofenses. Perquè una cosa és sortir de manifa cada dissabte i amollar diatribes des dels púlpits i micròfons, mentre se para la mà al Govern exigint més i més doblers, i una altra de molt diferent és pertànyer a la part equivocada del mapa mundial, sí, a la vora dels jueus, l'altre exemple de la tolerància.

En definitiva, després de pensar cinc segons, no puc evitar concloure que no es poden insultar uns i altres. M'agradaria viure en un món millor, o em conformaria a viure en un país que es declara aconfessional i, com a tal, el seu ensenyament i la seva vida pública en general no viuen controlats pels diferents ordes religiosos catòlics. Voldria, ja que hi som, que la sàtira pogués esquitxar tots els estaments des de la Monarquia, passant pels Bisbes i acabant per les seves sectes més perilloses. Com això, de moment, no és possible, em negaré a la postura que més ens agrada: la de mirar-nos el llombrígol i, fent tot un exercici d'elasticitat mental, intentaré dosificar la condescendència per qui s'aferra a la religió perquè és allò que únicament no li han pogut prendre.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris