cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
22°

Una nova agressió contra l'ensenyament en català?

Els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers, contràriament al que pot semblar i oposadament al tòpics que corren i que nosaltres mateixos assumim com a veritat, hem defensat amb molta dignitat la nostra terra, la nostra llengua i els nostres signes d'identitat. Desgraciadament no ha estat suficient. No hem pogut aconseguir l'objectiu de sortir indemnes de 300 anys de persecució, a èpoques més bèsties a èpoques més subtil. Però hem estat prou vius per continuar vius com a poble. Però, és clar, 300 anys de tenir el poder en contra fa que el nostre territori, la nostra cultura i la nostra llengua hagin sortit molt mal parats i que alguns dels nostres conciutadans amb aspiracions de ser a prop del poder s'hagin passat al bàndol de l'enemic de la nostra terra. A l'Índia colonial aquesta mena de gent eren coneguts com sipais, aquí com a botifarres o botiflers.

La persecució de la llengua catalana, que és la pròpia d'aquesta terra des de fa set segles, està bastant -no sé si prou- documentada. A cada època, els ocupants i els col·laboracionistes han perseguit amb vehemència tot intent de resistència a la seva política d'extermini de la llengua. Han prohibit i perseguit el seu ús públic en moltes etapes històriques i han imposat a sang i foc una llengua de substitució. Encara avui no han aconseguit el seu objectiu, però no l'han abandonat.

A l'època que vivim, no estaria ben vist fer el que han fet en altres èpoques, com per exemple imposar càstigs físics i psicològics als qui s'atrevien a parlar en català en públic. Ara toca aplicar tècniques més subtils, però igual d'eficients a l'hora de continuar el treball de liquidació de la nostra llengua.

Així, a València, aquests dies, s'ha consumat una nova passa en l'extermini de la llengua pròpia d'aquella terra i seguint el vell principi de «divideix i venceràs» els botiflers han imposat que el nou estatut d'autonomia incorpori la facècia patèticament acientífica, ridícula i esperpèntica d'«idioma valencià». I això amb vots de gent tan informada sobre la qüestió com els diputats Francesc Antich, José Ramon Mateos, Maria Gràcia Muñoz, Isabel Oliver, Maria Salom, Miquel Àngel Martín, Enric Fajarnés i Joan Salord.

Mentre, a les Balears, des de la conselleria d'Educació i Cultura s'envien globus sonda per veure com reaccionaríem els ciutadans a una nova agressió lingüicida que significaria la derogació de l'anomenat decret de mínims i que garanteix (damunt la teoria) que en l'ensenyament primari i secundari, almenys el cinquanta per cent de les matèries s'han d'impartir en llengua catalana.

Nos serà des d'aquí (almenys de moment) que desvetlarem quina serà la reacció del moviment en favor de la llengua catalana, ara bé, sí que voldríem fer una sèrie de consideracions.

-Amb el decret de mínims el que s'ha de fer, de moment, és aconseguir que l'apliquin tots els centres, cosa que encara avui no passa.

-Òbviament la incorporació de la llengua anglesa a l'ensenyament no és tan sols una bona mesura, sinó que és una urgència i una gran notícia per als catalanoparlants. Només el domini de la llengua anglesa ens alliberarà de la dependència d'una llengua com la castellana, que també està molt bé conèixer, però que cada dia és més poc útil a l'hora de moure's pel món.

-Que els nostres infants siguin escolaritzats, en part, en anglès és una bona iniciativa, però no pot fer-se a costa de l'ensenyament en català.

-Des del moviment en favor de la llengua, qualsevol passa que significàs un retrocés en l'ensenyament de la llengua catalana serà considerat com una nova agressió i serà resposta, que ningú tengui cap dubte, amb la màxima contundència.

Tothom és lliure de cavar-se la seva pròpia tomba política i qui cometi una nova agressió contra l'ensenyament en llengua catalana ho estarà fent.

Que li demanin al cadàver polític Bartomeu Rotger.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris