nubes rotas
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
24°

Evidències que se'ns obliden

Queden molt bé amb la galeria i amples amb ells mateixos. Convençuts que l'ensenyament ha estat un fracàs històric i que solament els triats pels déus -com ells- assoleixen la capacitat de discerniment suficient per a saber que venen fum, van i amollen la pel·lícula detrilingüisme. Si amb la meitat de la població autòctona, amb el català com a llengua materna, hagueren d'esperar molts d'anys per a tenir un professorat a l'alçada deDecret de Mínims, ara pretenen que ens creguem que a la veu de ja apareixerà del cel una tercera part dels docents amb coneixements suficients d'anglès com per fer classe de la seva assignatura en aquesta llengua. I un be negre amb les potes rosses. Si avui, sense esperar a demà, declarassin obligatori l'anglès com a llengua de treball en la formació del professorat, donada l'edat mitjana de la plantilla docent de la Conselleria, ni en 20 anys s'assoleix la renovació d'un terç d'aquesta. Potser poden començar en alguns cursos de la concertada, on els drets adquirits pel professorat són més dubtosos i l'acomiadament i nova contractació de docents no necessita passar pel rigorós sedàs de la igualtat d'oportunitats. Potser. Però si aquestes són les seves pretensions, junt amb l'original iniciativa de subvencionar el creixement d'aules concertades enlloc de dedicar els recursos públics a la pública, ja s'han definit abastament. Per si un cas, caldrà recordar-los les acurades paraules del seu pare polític, el senyor Cañellas: «la lengua hay que meterla poco a poco».

l l l
A vegades no veus clar allò que és tan evident perquè et negues a creure-ho possible. A la pregunta de si, amb la seva actuació i la dels seus condeixebles, no s'haurà inoculat la por en els periodistes europeus, el màxim representant dels musulmans a Dinamarca contesta: «és positiu tenir por, témer» i s'allarga amb disquisicions sobre si tots tenim pors: a perdre la feina, al patiment dels nostres... Ah! Era això: la por com a instrument de dominació. Clar, com podia ser tan boiano de veure-ho. Si sempre ha estat així i, per molt que les societats desenvolupades treballin per acotar les pors amb assegurances d'atur, amb la universalització de la seguretat social, de les pensions assistencials, sempre n'hi ha que s'hi rebolquen per a tenir un poder que democràticament -és a dir, amb coneixement i lliure decisió- se'ls negaria. Ho fan els imams, com també ho procuren totes les jerarquies religioses que així asseguren la seva continuïtat. Seguir-les o no hauria de ser la tria de cadascú. Així com lliurament cadascú hauria de poder triar les seves pors. Pors terrenals i pors divines, pors al present, al futur i, si tant volen, al passat. Però que no els l'empeltin a amenaces i mentides.

l l l
Perquè no només ens plouen pors des dels autoanomenats representants del ce, també des dels de la terra se'ns banya amb l'aspersor de la mentida. Por als catalans o als bascs, per exemple, és una de les més duites aquesta temporada. Si calen mentides sobre excarceracions, sobre policies lingüístiques, sobre pactes amb criminals, sobre ruptures inexistents, sobre concessions imaginàries... es diuen perquè la finalitat d'assegurar uns vots justifica els mitjans de la mentida i la socialització de la por. Maleïts fonamentalistes.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris