nubes rotas
  • Màx: 17°
  • Mín: 17°
16°

De la Història que es fa enfora

Josep Massot i Muntaner, el nostre monjo benedictí a Montserrat a qui devem tant, l'autor de tants d'estudis fonamentals sobre la guerra incivil al regne de Cavorques -tals com El desembarcament de Bayo a Mallorca (1987), Vida i miracles del «Conde Rossi» (1988), Georges Bernanos i la guerra civi(1989), Els escriptors i la guerra civil a les illes Balears (1990), El cònsol Alain Hillgarth i les illes Balears (1995), etc., etc.-, ens acaba d'oferir una benvinguda reedició de Guerra civil i repressió a Mallorca (1997) dins la Biblioteca d'Escriptors Mallorquins, els successius volums de la qual es distribueixen, de franc, juntament amb l'edició dominical d'aquest periòdic, amb el suport del Consell de Mallorca i Banca March, en un necessari i valuós esforç de promocionar o promoure la lectura entre nosaltres.

Guerra civil i repressió a Mallorca és un llibre especialment útil perquè pot servir perquè la joventut adquireixi una informació general prou detallada sobre què van esser els fets terribles d'aquella la més incivil de les confrontacions, durant el període de 1936 a 1939, i les conseqüències que es perllongaren pràcticament fins a la segona meitat dels anys quaranta.

Perquè aquells que, d'alguna manera, vàrem viure els fets, els tenim encara ben presents -malgrat que ja han passat més de cinquanta anys, més de mig segle- i, per això, podem tenir la falsa impressió que el que vàrem viure o vàrem conèixer de forma tan colpidora per força ha de ser de general coneixement; en definitiva que les diferents generacions que ens han succeït han de tenir un coneixement prou cabal també sobre què va significar tanta salvatge i fratricida violència. Però sembla més realista pensar que allò que a nosaltres, d'una manera o altra, ens va afectar tant, per a tots aquells nascuts a partir de 1945 o 1950, es tracta merament d'unes dades històriques, les quals, ineluctablement, es van fent enfora en el temps. Perquè mig segle serveix, si no per esborrar, sí per a difuminar notablement moltes coses. La mateixa extraordinària duració del franquisme -pràcticament fins a 1975- també ha d'haver afectat la nostra memòria col·lectiva. I tal com han evolucionat les coses -amb el mateix extraordinari impacte del boom turístic i de la forta immigració que el va fer possible-, a la major part de la joventut actual, els malfets criminals del «Conde Ciano» i el clamor de les denúncies de Les Grands Cimentières sous la lune de Bernanos -per exemple- han de resultar més aviat matèria estranya si no del tot desconeguda. És en virtut d'aquesta situació que la reedició de Guerra civil i repressió a Mallorca, del pare Massot, ens sembla que pot constituir una seriosa contribució a la represa del nostre passat, un passat que, certament, no podem deixar de tenir present.

Un dels aspectes més impactants del testimoni de Josep Massot és la clara determinació, per part dels militars revoltats i de les forces polítiques compromeses de realitzar totes les limpias que fossin necessàries. Val a dir que és ver que la situació va permetre que es vessés molta sang per motius privats inconfessables (per venjances, per enveges, per interessos econòmics, etc., etc.) però la responsabilitat última de tots aquests abusos queda clar que va esser dels militars i dels integrants deMovimiento que tenien la paella pel mànec. Sense oblidar tampoc la decisiva contribució al caràcter indiscriminat de les limpias que va suposar la por -tal vegada no hi ha sentiment més perillós en circumstàncies semblants- entre els revoltats provocada pel desembarcament de Bayo a Porto Cristo.

En aquest sentit és esgarrifosa la carta que el comandant Mateu Torres Bestard (que havia estat ajudant seu i que fou un dels cappares de la preparació a Mallorca de l'alçament del 19 de juliol) va adreçar el 10 de setembre de 1936 al General Franco, la qual carta és reproduïda pel pare Massot, entre molts d'altres documents. Impressiona també constatar que, com ens diu l'autor, «les ordres de Mola preveien amb maquiavel·lisme que els «civiles armados» havien de servir, durant els primers moments, de braç ocult dels militars a fi de dur a terme accions il·legals i poc netes, però indispensables per a una ràpida solució final».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris