nubes rotas
  • Màx: 17°
  • Mín: 16°
16°

Caricatures

La publicació per la premsa europea d'unes caricatures de Mahoma ha generat una doble conseqüència. Per una banda, ha generat incidents als països musulmans. Per una altra banda, ha generat un debat sobre la correcció d'aquesta publicació. Començant pel principi, lògicament el primer a aclarir és la correcció de fer vinyetes sobre l'Islam i el seu profeta. He de dir que en un primer moment la qüestió em semblava de calaix; pensava que era lògic que atesa la llibertat d'informació i d'expressió es podia fer paròdia d'un element o aspecte que és obvi que té una dimensió pública. Aprofundint però en el tema, la cosa ja no la tenc tan clara, més aviat em veig en la necessitat d'introduir algun matís. És ben sabut que la llibertat d'expressió és un dret fonamental dins els sistemes democràtics. Tanmateix aquest dret no és il·limitat, perquè quan xoca amb el dret a l'honor i a la intimitat, la llibertat d'expressió no preval sempre i en qualsevol cas. Més encara el Tribunal Europeu de Drets Humans ja s'ha expressat en multitud de casos sobre els límits de la llibertat d'expressió en la confrontació ideològico-religiosa; així, aquest Tribunal ha establert que aquesta confrontació implica el mutu respecte entre opcions que poden trobar-se enfrontades i rebutja que sigui digne de protecció un anunci antireligiós que pugui pertorbar la convivència i la pau social. D'acord amb aquesta idea pens que qualsevol doctrina religiosa pot ser objecte de crítica en virtut de la llibertat d'expressió, per tant, no puc compartir aquesta voluntat de censura que s'amaga darrere de determinades declaracions de líders polítics del món àrab. Ara bé, també s'ha de dir que la crítica sempre ha de tenir una certa propocionalitat, una crítica absolutament insultant i gratuïta segurament no és admissible. Quin és el problema de fons? El problema de fons és doble al meu entendre. Per un costat, el problema és que les societats musulmanes tenen inserits sectors fonamentalistes que utilitzen qualsevol excusa per vehicular el seu odi antioccidental. I certament Occident ha de ser curós en el seu comportament per no donar motius als incitadors de la confrontació. Guantánamo o les presons volants no són conductes positives en aquest sentit. Això però, no pot voler dir que la nostra premsa hagi de silenciar qualsevol crítica o qualsevol broma sobre temes d'actualitat relacionats amb els musulmans; ni pot voler dir que no es pugui denunciar la demagògia i tergiversació que moltes vegades aquests sectors practiquen en relació al contenciós de Palestina amb Israel. Es pot demanar un cert respecte, el que no es pot demanar és immunitat; perquè darrere d'aquesta immunitat -que es justifica per evitar aldarulls i sentiments ultratjats- el que hi ha és un atac directe a la llibertat d'expressió i d'opinió, a la capacitat de dialogar i evolucionar. El segon problema de fons que jo veig és la mentalitat contraposada que hi ha en relació a la separació església-estat, religió-poder públic. És evident que Europa i Amèrica han bastit un sistema democràtic i de llibertat que té com un dels seus fonaments l'aconfessionalitat de l'estat, el caràcter laic de l'actuació de les administracions públiques. Mentre els països islàmics continuïn amb aquesta juxtaposició dels dos àmbits l'entesa serà complicada. Perquè si alguna cosa és mal d'entendre en aquestes contrades és l'exagerada resposta davant una possible ofensa, davant un hipotètic excés en l'ús de la llibertat d'expressió. Perquè una persona o un grup es pot indignar per una caricatura que considerin atemptatòria, ara bé, quan d'aquí es passa a l'amenaça i a la violència és que alguna cosa no funciona. No ens podem atemorir damunt una xantatge basat en l'ús abusiu interessat i intencionat de la força. Tal vegada el diari danès es va equivocar, ara bé, en cap cas aquesta equivocació justifica l'espectacle absolutament desbaratat que s'ha produït i que és simptomàtic d'un mal més profund i preocupant.

Josep Melià Ques, missèr

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris