cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
22°

La mirada del cangur

Un pic cada tant, els científics ens regalen material per fer primeres planes. I és així com ahir vèiem en molts de diaris, com si es tractàs de delinqüents molt perillosos, les fotografies d'una 'au del paradís', una granota, una espècie d'ós formiguer i la mirada inquietant d'un cangur dels arbres, admirablement semblant a la d'un conegut nostre que té una creperia i sempre beu pastís -i és curiós que l'únic d'aquestes imatges que hem relacionat amb algun aspecte quotidià és la mirada del cangur, que remet directament a la crep de chevre chaud d'un local familiar i amb boira permanent-. L'ós formiguer el reconeixem més o manco per les representacions que n'hem vist abans, però no n'hem vist cap mai dels 'ordinaris' -óssos formiguers no se'n troben així com així per aquestes contrades-. Informen, també, que han localitzat 20 espècies de granotes desconegudes... Tot això en les muntanyes Foja, a Nova Guinea, lluny de l'abast directe del càncer nostre aquest de la 'civilització', a hores de vol en helicòpter. He de dir, però, que la imatge de la granota verda amb els ulls vermells és sospitosament semblant a la que el meu negre té com a salvapantalles del seu ordinador i com a fons del seu telèfon mòbil -és un negre enamorat de les granotes, javeus-. Ens expliquen que allò és un ecosistema verge per a l'home -inexplorat però afectat, de ben segur, per l'efecte papallona i el forat de la capa d'ozó-, com tants d'altres que hi ha en altres punts de planeta; endins de l'Amazones, per exemple. Mentres, en el món 'real', incendiam ambaixades i discutim sobre si s'han d'utilitzar imatges de déus per fer opinió, veim astorats com els metges poden fer una cara nova amb retalls d'una de vella, i feim més insuls el món posant unifamiliars als afores dels pobles perquè tots els indrets d'arreu s'assemblin cada vegada més a enlloc -«conservant, això sí, el caràcter genuí dels materials», i «a 15 minuts del centre comercial tal»-. La granota dels ulls vermells i aquest altre ocell que menja mel ens remeten a H. G. Welles i el món perdut i Jules Verne i les illes misterioses, i resulta que eren allà abans que Welles sabés llegir les vocals, aliens a tot. En l'era de les pantalles, les imatges d'aquests descobriments no ens impressionen: qui més qui manco s'ha afartat de veure bitxos reals o virtuals amb la tele encesa i el cervell en repòs. Probablement, però, aquests que vénen de tan lluny ens sobreviuran: ara diuen que els preus dels pisos baixaran i que les hipoteques es tornaran encara més oneroses, que la grip del pollastre ha arribat a l'Àfrica -i això es veu que és una molt mala notícia- i que l'Aznar ja dina amb Bush com si fossin antics companys de classe -no sabem si després varen posar els peus damunt la taula i es van fumar un puro, a la salut de la mala salut del món-. Ja et deia jo que la mirada aquesta del cangur havia de voler dir qualque cosa.

Maties Salom, periodista

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris