nubes rotas
  • Màx: 18°
  • Mín: 18°
17°

Mir, Miró, Rusiñol

Al Baluard s'hi pot fer aquests dies una visita especialment profitosa. D'una banda, s'exposa per primera vegada el cicle sencer de l'Ubu de Joan Miró. Es tracta d'una exposició que en un país culturalment adesat provocaria cues. Però, com que som com som, més d'un i més de deu ni se n'hauran temut. Si es fes a Madrid o a Barcelona, ens lamentaríem que aquestes exposicions no es puguin fer a Mallorca. És igual. Els visitants del Baluard ens hem pogut submergir en un dels universos més vivaços que va crear Joan Miró, el creador d'universos per antonomàsia. La poesia, el sarcasme, la ironia, la tendresa, la rebel·lia, tots els sentiments que desperten el personatge d'Alfred Jarry i el seu món, són en els papers d'un Miró artísticament inspirat i políticament motivat. Vet aquí com aquests dies Mallorca és un centre d'art viu de primeríssim ordre a l'escala que vulgueu. Una exposició amb aquests contenguts descriu culturalment un lloc com Palma molt part damunt de la seva realitat. D'altra banda, hi ha una petita exposició de benvinguda a un dels quadres que Joaquim Mir va pintar per al Grand Hôtel. Es tracta d'una obra que defineix l'artista a la perfecció, és el Mir mallorquí en estat pur, abocat al paroxisme, a la grandiositat acústica, a l'alliberació de totes les forces de la naturalesa. Però hi ha un altre aspecte que no ens ha de passar per alt: amb aquest «mir», es Baluard manifesta la seva voluntat d'instaurar una política d'adquisicions, que, incrementada, podria rentar la cara de les nostres institucions, tan abandonades a l'hora de fer o de refer patrimoni artístic. Igualment, l'espectador podrà admirar un quadre de Santiago Rusiñol, una panoràmica del Port de Sóller, inèdit fins que, just tornar a Mallorca, incorporat a una col·lecció privada, va ser emprat per a la portada de l'edició de L'illa de la calma, publicada per l'editorial Ensiola. D'aquesta pintura de Rusiñol se'n tenia notícia, però pel que se sap havia passat del cavallet del pintor a la sala d'estar d'una casa bona barcelonina. Diverses circumstàncies han fet possible el seu retorn a l'illa, i la bona disposició de l'actual propietari ens permet recrear-nos en la seva bellesa i reconstruir unes sessions de treball del pintor i escriptor català en companyia del mallorquí Antoni Gelabert. I fantasiejar sobre la teoria dels vasos comunicants. Dues pintures, en fi, que ara podem veure juntes en una breu i substanciosa exposició que ens remet al tomb del segle XIX al XX, una edat daurada de la nostra cultura.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris