cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
23°

Sons d'Espanya, vol. 0

La Unió Africana (UA) acaba de declarar l'any 2006 Any de les Llengües Africanes. Fundada l'any 2002, la UA és una federació que agrupa tots els estats del continent africà llevat del Marroc, que es va donar de baixa en protesta per l'entrada del Sàhara Occidental com a República Àrab Saharauí Democràtica. Agrupa unes 850 milions de persones que parlen fins a dos mil llengües diferents, una tercera part del patrimoni lingüístic de la humanitat. Totes les llengües africanes es consideren llengües oficials de la UA, que es compromet a promoure'n el coneixement i l'ús, tot i que també té l'anglès, l'àrab, el francès, el portuguès i el suahili com a llengües de treball.

En assolir la independència, molts dels nous països africans varen adoptar una sola llengua com a llengua oficial. L'objectiu era fomentar una unitat nacional que els permetés existir com a estats independents malgrat la gran diversitat cultural i lingüística, que traspassava, i traspassa, les noves fronteres. Així, l'any 1964, Zàmbia va declarar l'anglès llengua oficial. Era la llengua dels antics colonitzadors, sí, però no era la llengua pròpia de cap zambià i, així, la convertien en lingua franca i no feien parts i quarts. Zàmbia té més de setanta tribus i més de quaranta llengües vives, només tres de les quals, el bemba, el nyanja i el tonga, tenen un nombre de parlants entorn del deu per cent o més de la població. Algun dels set o vuit grups etnolingüístics principals tenen uns dos-cents mil membres.

En una estada recent d'uns quinze dies a la capital i altres indrets de Zàmbia, em vaig interessar per la música, de la qual ho ignorava tot. La simpatia d'una jove dependenta que, en saber els meus orígens, es va declarar apassionada d'Irlanda i de tot allò irlandès, inclosa la música, em va brindar l'oportunitat de demanar consell sobre intèrprets representatius de Zàmbia i orientació sobre un lloc per comprar-ne cedés. No vàrem parlar de llengües, només li vaig dir que volia música moderna amb instruments i arrels tradicionals. Els quatre cedés que em va recomanar reuneixen un total de quinze llengües: els Mutende Cultural Ensemble canten en vuit llengües africanes, els Mulemena Boys en quatre, els Amayenge en nou i, a la miscel·lània de Sounds of Zambia, vol. 3, hi ha sis llengües, inclòs el suahili. A la contracoberta de cada cedé, després del títol del tema s'especifica entre parèntesis en quina llengua es canta. Després he sabut que, a finals dels anys 1970, el president del país va decretar que el 95 per cent de la música que s'emetia per ràdio havia de ser zambiana.

En una nació de nacions on les nacions són més de setanta, cap de les quals no coincideix amb la nació que les agrupa, la situació lingüística i cultural és radicalment distinta de la que es dóna en una nació de nacions que no reconeix el dret a l'existència de les nacions que no coincideixen amb la nació que les agrupa, encara que siguin en total només quatre. Una persona pot passar quinze anys a la capital, o a molts altres indrets, de l'Estat espanyol sense assabentar-se que el trenta per cent de la població no té el castellà com a llengua pròpia. Encara que s'hi interessi, difícilment trobarà cap manifestació cultural que reuneixi les llengües basca, castellana, catalana i gallega en igualtat de condicions. L'estat no només no fa res per promoure el coneixement de la diversitat nacional, cultural i lingüística entre tota la població sinó, en tenir ocasió, pren i fomenta decisions polítiques que tenen conseqüències totalment contràries. Exemples recents: no reconèixer que Catalunya és una nació (i, tanmateix, ho és) i sí reconèixer un «idioma valencià» com si fos distinta de la llengua catalana (i, tanmateix, no ho és). Per a quan un Sounds of Spain (i segells, passaports, ensenyament, cinema,...) en les quatre llengües oficials?

Cathy Sweeney, outsider

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris