nubes dispersas
  • Màx: 27°
  • Mín: 26°
29°

Kosovo independent?

La recent desaparició, el passat 21 de gener, del primer president de Kosovo, el líder independentista moderat Ibrahim Rugova, ens ha fet recordar que en els Balcans la crisi iniciada el 1991 encara no s'ha resolt del tot. En els anys noranta, varen anar sorgint nous estats independents que se separaven de l'antiga Iugoslàvia, com Croàcia, Eslovènia, Macedònia i, un poc més tard, Bòsnia-Herzegovina. Els albanesos de la província de Kosovo, prop del 90% de la població, també aspiraven a la independència, però la resposta dels nacionalistes radicals serbis fou devastadora. Les massacres i la deportació massiva del poble albanès (devers dos milions de persones) motiva una nova guerra i la intervenció de l'OTAN.

Així, des del 1999, Kosovo s'ha convertit en una mena de protectorat internacional de les Nacions Unides, en una situació força anòmala que s'intentarà resoldre en els propers mesos. Teòricament, aquest territori continua fent part de Sèrbia i Montenegro, la nova denominació de l'antiga República Federal de Iugoslàvia. El govern de Belgrad insisteix en el manteniment de la sobirania sèrbia, si bé acceptaria concedir un règim d'autonomia. Els serbis consideren Kosovo com una part de la seva pàtria ancestral i posen de relleu l'existència d'una minoria eslava i la presència d'importants monestirs i esglésies cristianes ortodoxes en aquest territori. D'altres defensors d'una autonomia per a Kosovo argumenten que el sorgiment d'un nou estat definit per fronteres ètniques prodria tornar a desestabilitzar bona part dels Balcans, i en especial, Bòsnia-Herzegovina, Macedònia i Montenegro.

Però Ibrahim Rugova va defensar, de forma pacífica, des del 1989, la independència de Kosovo. El març del 2005 havia estat elegit com a primer president democràtic del seu país, amb el suport del seu partit, la moderada Lliga Democràtica de Kosovo, i dels radicals del Partit Democràtic de Kosovo -PDK-, de l'excap guerriller Hashim Thasi, i de la també radical Aliança Per al Futur de Kosovo -AAK- de Ramush Haradinash.

Les raons a favor de la independència de Kosovo són múltiples. Els dirigents albanesos de Pristina, la capital, que governen en col·laboració amb les Nacions Unides, són partidaris d'un trencament total amb Belgrad. De fet, Kosovo ja ha abandonat l'òrbita de Sèrbia i els albanesos musulmans rebutgen tornar a fer part d'un estat serbi que els ha intentat massacrar en diverses ocasions. D'altra banda, el perill que un Kosovo independent afavoreixi els nacionalistes més extremistes a Belgrad, és un problema per a Sèrbia i no hauria de condicionar les negociacions.

El professor nord-americà Charles A. Kupchan ha indicat que l'èxit del procés d'independència de Kosovo dependrà en bona mesura de la capacitat de les autoritats de Pristina de dotar-se d'unes institucions democràtiques que lluitin de forma eficaç contra la corrupció i la criminalitat. Un altre element clau serà la capacitat de la majoria albanesa per respectar la minoria sèrbia que encara habita alguns petits enclaus de Kosovo completament aïllats i cada vegada més empobrits. A més, Pristina hauria de garantir l'accés als monestirs cristians i situar-los sota control internacional. Així, Kosovo podria esdevenir el quinzè estat que assolís la seva independència a l'Europa Oriental en tan sols una quinzena d'anys.

Antoni Marimon Riutort, historiador

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris