algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 22°
18°

Quadern de viatge

Dissabte, 28.- En totes les organitzacions socials, ja siguin partits, associacions, sindicats, gremis, agrupacions o sectes, les persones són elements transitoris, sovint circumstancials. Així mateix, totes les organitzacions socials estan estructurades en sentit vertical, de dalt a baix, per la qual cosa en totes elles s'estableixen jerarquies, o sigui, relacions de primacia i subordinació. En el cas específic dels partits polítics podríem dir, per simplificar, que en la seva organització hi ha càrrecs electes, o candidats, públics o interns, militants i votants, tot i que aquests últims no formin part, en un sentit estricte, de la correlació de poder: senzillament, presten el seu vot a temps parcial i, en conseqüència, no estan subjectes a cap disciplina, excepte la que se deriva de la seva pròpia consciència, o del seu propi interès. En qualsevol cas, els votants que, per afinitat ideològica, simpatia o guany, fan confiança a una determinada opció política són, sens dubte i amb gran diferència, la força que determina el resultat electoral, atès el fet que els afiliats són, respecte dels votants, escassos. Ara, a més de les convocatòries per accedir a les institucions, pròpies del calendari electoral, algunes formacions convoquen eleccions primàries per determinar, d'entre diversos pretendents, el seu candidat, de tal manera que usen un sistema que, per motius pràctics de control, exclou de la decisió de nomenar l'aspirant oficial tots els seus votants que no posseeixin el carnet. Tanmateix, sigui quin sigui el mètode triat per elegir el cap de llista de la candidatura, la seva idoneïtat haurà de ser ratificada per les urnes. En aquest sentit, els votants dels partits polítics, especialment els qui no han participat a les primàries, caldrà que facin un exercici de responsabilitat, àdhuc d'abstracció, per separar el afectes de les conviccions. La qüestió no és del tot estèril: si, posem per cas, gairebé la meitat dels militants d'un partit, amb coneixement de causa i proximitat, rebutgen el guanyador de les primàries, excepte la fe, la resignació o l'estoïcisme, hi ha poques raons objectives, convincents, per les quals l'acceptin, per ignorància o llunyania, els simples simpatitzants. Per si de cas, també és lícit, i no menys democràtic, abstenir-se.

Dilluns, 30.- Des de la meva perspectiva, el problema d'IB3, la televisió Popular de les Illes Balears, no és, o no és només, tot i la gravetat que això pugui suposar, que estimuli, entre els espectadors, la sedició lingüística o, si més no, la substitució, la confusió. Ni, pel que fa a la llengua, infringeixi la llei vigent de normalització lingüística, practicant una discriminació positiva envers la llengua d'ocupació. Ni que els diners de tots els contribuents hagin servit per bastir un instrument sectari, un reducte d'acollida d'addictes i mercenaris del règim. Ni que els més estúpids siguin els arquitectes de l'estratègia de comunicació. Ni tampoc que estigui sotmesa, de forma poc subtil, ni discreta, als interessos de l'actual govern autonòmic. El govern autonòmic, com a delegació o sucursal, està sotmès als interessos espanyols dels seu partit. I el seu és un partit poc escrupolós que manté una actitud poc respectuosa, àdhuc bel·ligerant i poc democràtica, envers la diversitat, envers les identitats, envers les cultures perifèriques respecte de l'altiplà central. A més, les temptacions del poder per controlar, i usar, els mitjans de comunicació, públics i privats, sembla que són generals, indefugibles, temptacions excessives, per resistir-s'hi. El problema més greu d'IB3 és que, des de la mediocritat més provinciana, fa una televisió de pèssima qualitat. I res no justifica el nyarro. Ni tan sols la incapacitat. O la ignorància.

Dimecres, 1.- Del saqueig s'obté el botí de guerra. La rapinya és el privilegi de la milícia sobre els vençuts. Quelcom primitiu i salvatge. Quelcom injust, però no tant com la revenja, la repressió o l'assassinat. Els papers de Catalunya, documents històrics dipositats, durant anys, als prestatges de l'Arxiu de Salamanca, són part del botí obtingut per l'exèrcit vencedor. Ara, després d'una llarga reivindicació, han estat restituïts als seus legítims propietaris. Això no obstant, a la devolució, els hereus dels feixistes, s'hi han resistit tant com han pogut, argumentant el seu dret de conquesta, la pertinença a la facció victoriosa que executà l'espoli, la jurisprudència que assisteix els lladres que han perdut la presumpció d'innocència. Passats els segles, segueix havent-hi dues espanyes. Els dinosaures només dormen, arraulits dins les cavernes. Quan recuperin les forces, tornaran a ferir amb les seves urpades inclements, puix que freturen de consciència. Les feres prehistòriques, atesa la seva manca de sentit de justícia, no distingeixen el bé del mal. Afegida a l'absència de memòria, aquesta és la causa per la qual tampoc no senten remordiments.

Lluís Maicas, escriptor

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris