nubes rotas
  • Màx: 18°
  • Mín: 18°
17°

La piconadora

En passar per Montuïri, us heu de fixar en la instal·lació que han fet damunt una de les rotondes de la nova autopista que construeix la munarquia. La peça principal del muntatge és una enorme piconadora. És autèntica, no és una imitació, a diferència del conductor, que sí que és una rèplica esculpida en pedra. Bé, supòs que és això, tot i que no s'ha de descartar que sigui un montuïrer autèntic que es va quedar de pedra el dia que va descobrir com li estan deixant el paisatge als afores del poble. Però vaja, no ho crec, jo diria que és una estàtua, com també ho deu ser la figura que apareix davant la piconadora, i que representa un home que tragina alguna cosa amb una senalla, el cap cobert amb un bon capell d'ala ampla.

A primer cop d'ull vaig interpretar el conjunt com una potent al·legoria del que avui succeeix a Mallorca: l'home de la senalla representaria la Mallorca antiga en la figura d'un pagès que espargeix la llavor, i per darrere l'encalça el progrés, encarnat en la imponent piconadora, a punt de passar-li per damunt si no es decanta a temps. Però de seguida vaig pensar que no podia ser això, perquè no em sona que la decoració de les rotondes s'hagi encarregat al GOB o a les plataformes anti-autopistes perquè hi facin happenings. M'enganyava: l'home de la senalla no pot ser un sembrador, ha de ser un obrer que tragina asfalt o ciment, i per tant el conjunt vol ser una reivindicació de la bondat de les autopistes, un homenatge als pioners de la nova Mallorca asfaltada, un tribut a la idea clàssica de l'home vencent i dominant la natura.

En fi, ja em direu què en pensau. A mi el muntatge em sembla d'un mal gust espantós, una exhibició kitsch i grollera que expressa a la perfecció el trànsit d'un discurs més o menys sobri i contingut, que justificava les autopistes com un mal necessari per garantir una circulació més segura i bla, bla, bla, a l'ostentació directa i sense ambages de la luxúria asfàltica i la voracitat constructora. Podrien haver triat una cosa més modesta, més discreta i menys feridora. No ho sé, un parell d'homes fent feina, que al capdavall significarien el mateix. Però no. Han hagut de posar-hi una piconadora, que convertida en monument esdevé la icona més clara i potent per transmetre la idea d'un poder que passa per damunt de qui sigui i del que sigui, que no canvia el rumb per moltes crítiques que rebi, que xafa i capola tot el que toca, i davant del qual l'únic que pots fer és apartar-te si no vols prendre mal.

Em comenten que a altres indrets de Mallorca estan decorant les rotondes amb tota mena d'objectes, preferentment béns del patrimoni etnològic i històric: una mola d'un vell molí de sang, una barca antiga... Trist destí el d'aquests testimonis materials de la memòria d'un poble: decorar les carreteres, o podrir-se en l'oblit. Sí, potser d'aquesta manera salvarem algunes restes del passat. Però no sé si salvarem la dignitat.

Miquel Àngel Maria, professor

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris