nubes dispersas
  • Màx: 21°
  • Mín: 17°
14°

Parlar de respecte mereix respecte

Queda prou clar que Palma creix de males maneres, que la població s'acaramulla on és més barat sobreviure i que, per a més fer, es reprodueixen amb més alegria per oblidar les hipotecàries penes. Bé, això o més o menys això, que el meu és un treball a l'alçada científica de l'equip de la senyora Cirer. No sé per quins motius hauria de pretendre fer-ho millor que aquells que cobren per fer-ho. Si ells poden tenir un estudi que pronostica la saturació del trànsit per a d'aquí un lustre i, per adobar-ho, construeixen nous carrers d'entrada a la ciutat per sobre les vies soterrades del tren, i no passa res. Si ells poden saber tot el que diuen les planes que avui m'envolten, tenir tècnics que els informen de les mancances socials que el creixement actual genera i, per adobar-ho, regalen sis solars públics aBisbat perquè hi faci esglésies, i no passa res... jo puc dir qualsevol barbaritat sense preocupar-me d'afinar massa.

l l l
Però no em convé, ja ho sé. La continuïtat de la meva feina depèn de l'encert, que els lectors no m'enviïn a pondre en exercici de la seva legítima llibertat. Són les normes que ens hem donat després d'una llarga conquesta de llibertats: jo puc escriure el que vulgui, utilitzar la sàtira per encollonar-me del sant i de la festa, del so i del sonador, i si qui qualcú se sent ofès es dóna de baixa com a lector, que l'editor ja sabrà fins on li convé suportar-me. Si en la meva llibertat transgredesc la llei, serà el jutge qui m'aturi els peus. Però mentre això no sigui així, mentre no enganyi, no estafi i vagi amb la cara pel davant, la meva -la nostra, la de tots- llibertat d'expressió és sagrada. No hi valen multiculturalismes ni apel·lacions al respecte de les creences dels altres: sempre hi ha «uns altres» als qui la crítica, la sàtira i l'humor pot ofendre i ofèn. Sempre. Per això, a Europa no podem abaixar la guàrdia perquè uns hàbils manipuladors mobilitzin efonamentalisme islàmic contra els nostres conciutadans i empreses. Els creients tenen tot el dret a sentir-se ofesos i a canviar el dial, la subscripció al diari o la cotització en els comptabilitzadors d'audiències televisives. Tenen dret que es conegui el seu punt de vista i al debat en igualtat de condicions. Però no a l'amenaça, al terror i a la imposició d'un dogma. I això val pels «llunyans» pobres d'esperit, que sense haver vist una vinyeta cremen banderes que abans mai no haurien reconegudes, i pels «propers» bisbes i rabins que aprofiten l'avinentesa per a recordar-nos que podrien fer el mateix (de fet a Espanya ja mobilitzen contra lleis que encara ni existeixen). És una batalla difícil, perquè parlar de respecte mereix respecte. Però no el guanyaran cremant banderes, amenaçant comerços, cridant contra governs o convocant una roda de premsa i obligar els assistents a sentir unes oracions sens avisar-los, com va fer el bisbe Murgui fa un dies. Cal tornar la religió al seu àmbit, abans que els fonamentalismes guanyin.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris