cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 25°
25°

Nous idiomes estatutaris

Tothom se fixa en l'Estatut català. Fins i tot alguns dels nostres polítics provincials se'l posen com a nord a seguir per a la reforma estatutària indígena. Per ventura seria més profitós fixar l'atenció en el que ha passat a Madrid amb l'Estatut valencià. Perquè la realitat social i política balear és gairebé calcada a la valenciana i poc o res té a veure amb la catalana.

Què ha passat a Madrid en relació a València? Doncs una cosa molt important. Que ha nascut, o naixerà quan s'aprovi finalment l'Estatut, un nou idioma. El valencià. Fins ara el valencià era legalment la forma en què en aquella comunitat es definia el català. Això no obstant era jurídicament el mateix idioma. Tal com la justícia, inclòs el Tribunal Constitucional, s'han cansat de dir. Però ja no ho podran dir mai més. Perquè el PSOE i el PP a Madrid han pactat al Congrés el que el PP i PSOE valencians havien acordat a València. A saber: que l'Estatut consagra que «l'idioma valencià és l'oficial de la Comunitat, a l'igual que el castellà». El portaveu socialista a Madrid, a aquests efectes, que és el valencià Ciprià Císcar, argumentava, davant les crítiques dels altres partits, manco el PP, (des de «pocavergonyes» a «traïdors») que li «mereixen respecte» per igual les dues denominacions: valencià i català. Molt bé, però no se tracta per res del respecte que li puguin merèixer a ell, ni a ningú, sinó que a partir de quan entri en vigència legal l'Estatut ja només existirà a més del castellà un idioma legal, el valencià. No el català. No la denominació popular d'aquest a València. No. Un idioma nou. Jurídicament reconegut per la llei de màxim rang possible a Espanya: una llei orgànica. Això significa, clar i valencià, que tota l'argumentació legal a través de la qual s'han guanyat els recursos judicials en aquella Comunitat per evitar l'aberració secessionista ja no valdran per res. Perquè en estar sancionat legalment amb màxim rang que el valencià és un idioma queda oberta la porta que qui ha de posar en marxa tot el desplegament legal de menor rang, a la Comunitat, com és el Govern valencià, doncs ho faci seguint -com no pot ser d'altra manera- la llei. Aplicant per tant el principi que a València només hi ha dos idiomes oficials: valencià i castellà. Res de català, ni res de considerar el valencià com la forma d'identificar el català. No. Valencià com a nou idioma. Ja podran dir missa les universitats -fins a vint ja s'han queixat en el mateix sentit, per qualque cosa deu ser- perquè la raó legal està per sobre del convencionalisme -per «científic» que sigui- acadèmic.

Què pot significar per a Balears el pacte valencià-madrileny PP-PSOE? No ho sé. Però a la reunió de dijous a la qual els partits indígenes decidiren posar en marxa una altra vegada la Ponència parlamentària per reformar l'Estatut, l'interès que demostrà el PSOE -que és l'únic partit que necessita el PP per aprovar la reforma- se centrà en el fet que els conservadors aceptassin que l'Estatut incorpori que la Llei Electoral només se podrà modificar per majoria de dos terços del Parlament. Curiosament era aquesta qüestió també la que amenaçava el pacte valencià, a més de l'idioma. En posar-se d'acord PSOE i PP envers l'Estatut valencià, els socialistes s'empassaren la invenció del nou idioma legal. A Palma, dijous, pareix que el PP accepta -a reserva d'un ulterior i possible canvi d'opinió- el blindatge de la llei electoral. I de la situació legal del català? Doncs per les referències dels mitjans, no se'n parlà. Ara, la proposta del «comitè de savis», que el PP diu que assumeix «al cent per cent», introdueix les famoses modalitats insulars amb rang d'igualtat a la definició idiomàtica unitària. La qual cosa, si al final se perpetra, significarà que una llei espanyola de màxim rang situa cadascuna de les variants dialectals al mateix nivell que el català com a idioma. Que cadascú extregui les conclusions que sigui capaç d'imaginar sobre què pot passar amb un Estatut vigent que sancioni legalment que el català és el mateix que el mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc, i no, com fins ara, denominacions col·loquials per als dialectes.

I que cadascú se respongui perquè a pesar de tot això el PP i el PSOE saludaren l'acord de dijous, i la resta de partits... també.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris