cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 27°
27°

Deute històric

Sovint, a les llars on hi ha una colla d'infants, sol passar. Ningú no demana res, però quan un d'ells aconsegueix qualque llepolia dels pares, el ploramiques de torn, brama perquè també vol el mateix que l'altre. Jo també vull el mateix! Jo també vull el mateix! Aquesta és la sensació que jo tinc quan llegeixo al diari que el Govern Balear diu que vol el mateix que el Principat. Nosaltres també volem el mateix que Catalunya! I amb la por al cor, demanen al President Zapatero si al final del procés de reforma dels estatuts autonòmics existiran «comunitats de primera i de segona». A ells, al PP Balear, no els preocupa massa esser de primera o de segona. Saben que són de regional i ja els va bé. L'únic que els importa i els sap un greu que no poden pus, és que Catalunya sigui al cap dalt de primera, com aquell qui diu a la lliga europea. I això no ho poden pair. Si tinguessin allò que haurien de tenir tots els polítics (i els del Principat han demostrat que ho tenen), ja fa temps que haurien d'haver demanat tot allò que és nostre i que amb la seva complicitat, l'Estat Espanyol ens pren. El robatori és tan gros, és de dimensions tan escandaloses, que el Govern Central decidí ocultar les dades sobre la quantitat de doblers que cada autonomia paga i rep. Amb aquest fet, això, més que una autono-mia, sembla una autono-seva.

Mentrestant, el Govern Balear es pensa que demanant el mateix que Catalunya ja té la Seu plena d'ous. Creu que li donaran el que ell demani sense pensar que el Govern Central no és de fiar. El que nosaltres necessitem és la independència fiscal. Que tots els nostres doblers, els que recaptem aquí, es quedin aquí, i després de mutu acord, ja serem solidaris, però ja ho decidirem nosaltres, perquè els doblers són els nostres. És regla general que, qui paga mana. Nosaltres treballem, paguem i no manem, i això no pot esser mai bo.

Llegint e Diari de Balears veig que des del Consolat es demana que la CAIB gaudeixi de la compensació del «Deute Històric» que li correspon en funció de la seva aportació al PIB espanyol. Record que fa un grapat d'anys el Govern Central signà amb algunes comunitats convenis per repartir una milionada d'euros en concepte de «Deute Històric». Em venen al cap els 30 milions d'euros que pertocaren a Extremadura i els 120 milions que se'n va dur Andalusia. A les Illes Balears, cap ni un. I com molt bé podeu pensar, tota aquesta milionada d'euros va sortir en bona part dels que més paguem, o sigui, dels Països Catalans, i més concretament de les Illes Balears. Aquest «Deute Històric» ens va costar un ull de la cara, i si a això hi afegim que la Hisenda Espanyola ens costa un ronyó, és fàcil de deduir que Espanya ens té ben baldats amb tants d'imposts que se'n van per no tornar pus mai més. Ja comença a ser hora que els illencs ens espavilem per guarir-nos d'aquestes nafres tan doloroses. I per saber què és això del «Deute Històric», o sigui del repartiment a uns sí, i als altres no, se'm va ocórrer de mirar a la Gran Enciclopèdia Catalana i al Diccionari Alcover-Moll, per veure si ho entenia. I mira per on, no hi vaig trobar res que fes referència al «Deute Històric». Només ens parla del deute jurídic; alimentari; exigible; hereditari; líquid; privilegiat; tributari; amortitzable; consolidat; exterior; perpetu; públic i flotant. Però de «Deute Històric» res de res. Serà que no existeix, vaig pensar. El meu error, potser, fou no haver-ho cercat al llibre d'«Alí Baba i els quaranta lladres». De totes maneres, jo recomanaria als responsables de l'Enciclopèdia i del Diccionari, que en la propera actualització hi posin l'entrada, «Deute Històric»: Doblers que Espanya espolia als habitants dels Països Catalans i que es reparteixen als pobles del sud de la Península Ibèrica.

No és res de nou si dic que, passi el que passi i governi qui governi a l'Estat, nosaltres sempre hi sortirem perdent. En cada bugada hi perdrem un llençol. Segur. I més si al nostre País, per un motiu o altre el nostre President és de «regional». Ja n'hi podeu donar de voltes. Els ho expliques un pic i un altre pic, i no ho volen entendre. Els ho tornes a explicar i et diuen que no hem de mesclar ous amb cargols. Amb cargols? Amb xoriços no els hem de mesclar. Penso jo.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris