nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 21°
23°

Fòtils, baleigs, porgueres

Des de fa més de mig any que estic engrescat, almanco un dia a la setmana, a ca nostra de Sineu, carrer de Sant Josep número 20, abans 22, disposin vostès, en classificar, triar, posar un poc d'ordre i concert, (i tirar, sobretot tirar), a muntanyes, caixes de pagès estibades de papers, estampes, cartes, postals, fotografies, recordatoris de primeres comunions, confirmacions, defuncions, primeres misses, fins i tot congressos eucarístics..., diaris groguencs que es trenquen com un vidre quan els vols fullejar per molt alerta que vagis, revistes diverses de l'any de la pera, El Mensajero del Corazón de Jesús, opuscles deOpus Dei per fer santificar no sé quin gras i lluent personatge vestit de cavall pare cardenalici, que ignor què cony hi feia mon pare rebent periòdicament aquest tipus de pornografia celestial amb la qual Escrivà de Balaguer es veu que s'excitava, s'atiava el jugueroi que fa riure. Misteris del gran i hermètic jou del nacional catolicisme que imperava tots els àmbits de la meva jovenesa. Cosa per cosa, i seguint els meus dubtosos criteris de selecció, vaig dipositant-los dins capses de sabates preparades ad hoc. D'allò escorcollat i revisat fins ara, avui els descriuré dos exemplars que, sobretot vists des de l'òptica actual, m'han semblat els més xalests i significatius per exemplificar amb claredat els continguts d'aquesta antigor, una immensa capsa de sorpreses. En seguiran més entregues, però les aniré espaiant, més que res per no cansar.

Primer de tot una estampa petitona que podria tenir cent anys, jo què sé, molts. Dins una orla posa: «Santiago Apostol (sic), Patròn (': sic) de Espanya»; part damunt de la llegenda, un camp farcit de margalides blanques i una petxina de vieira grossa, també tirada entre les flors; estès enterra sobre les margalides, un moro mort ben allargat al costat del seu també abatut estendard de la mitja lluna; a dalt de tot, ocupant la mitja estampa superior, un blanc cavall com encartonat, massa falaguer i somrient galopant inversemblant entre niguls encotonats, muntat per un Santiago Apòstol molt emparpalat vestit amb un hàbit estrany, capa al vent, una mescla entre superman i frare de baverall, i un barret talment un tricorni, (ara s'expliquen clarament certs gustos d'ornament capil·lar del Benet XVI de Roma), mirant l'horitzó amb una santa serenitat després d'haver mort el moro, clar, a la mà esquerra un penó onejant amb una creu al capoll i una altra més grossa al pedaç, i a la mà dreta l'espasota reglamentària de facturar infidels cap dret al infern. Una passssada, tu.

I ara, comentar-los la troballa d'una curiosa cartolina petita, mida octaveta, que a una cara, amb caràcters de lletra gòtica, posa: «Con nuestra mejor consideración./ Gual S.L. (aquí, el logotip: dues espigues de blat que envolten «S.L.» ubicades dins una «G» més grossa)/ Harinera maquilera por cilindros./ Fábrica de piensos/ Maria de la Salud (Mallorca)/ Publicación nº 24/». I a la cara de darrere, el text pròpiament dit: «EXISTEN 4 CLASES DE PERSONAS/ Las que hacen lo debido sin que se lo digan: SON MAESTROS/ Las que hacen lo debido luego de habérselo indicado una vez: SON COMPETENTES/ Las que necesitan que se lo digan cada vez para hacer lo debido: SON MOLESTOS/ Las que no hacen lo debido aún cuando se lo hayan dicho: SON DESPRECIABLES./ Leelo con atención y medita: ¿A QUE GRUPO PERTENECES?.» Txa-txaaaan...!

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris