nubes dispersas
  • Màx: 21°
  • Mín: 21°
21°

El color de la consciència

Ja sabíem que el manteniment del poder ho justifica tot però, així i tot, a vegades ens escarrufa. El ritme de les obres públiques no respon a necessitats tècniques ni a conveniències econòmiques, només als interessos electorals d'aquell que les encomana. Sempre és així i almanco demanàvem que ho dissimulassin un poc perquè, al cap i a la fi, els doblers són nostres i les molèsties també. Quan les enquestes pequen d'indefinició i al carrer es palpa que la cosa no va fina, com ara els passa als dePP de Palma, els nervis agreugen les presses per tenir enllestides les obres públiques que volen presentar a la ciutadania, talment les haguessin fet ells i pagades de la seva caixa (ara no filarem tan prim de si de la caixa A o de l'altra). En aquest catarsi de nervis, si s'ha de passar per sobre del dret a l'ensenyament de més de 300 alumnes, s'hi passa i es comptabilitzen com a danys col·laterals. Els alumnes de l'escola de Santa Isabel, i les seves famílies, són les víctimes involuntàries de la decidida voluntat de les senyores Cirer i Cabrer que unes vides privades no enterboleixin el seu futur de cotxe oficial. És greu, perquè parlam d'uns alumnes que perdran la inèrcia del curs, dels mestres, dels companys, dels llocs comuns que tan costa conquerir. I tot això per no acabar uns mesos més tard unes obres que només tenen sentit si poden ser inventariades en el llistat d'inauguracions que ompliran les pàgines dels diaris d'aquí al maig de 2007.

l l l
Però si el sacrifici d'innocents en nom d'unes perspectives electorals és una solemne cabronada, el sacrifici de la coherència de les obres a realitzar és una estafa. Una autèntica estafa de la qual qualcú ens hauria de protegir. Perquè els projectes arquitectònics se suposa que s'han triat per la coherència del què els seus autors proposaven en funció d'unes necessitats d'infraestructures públiques que demanda la ciutat. La pèrgola recollida en el projecte deParc de ses Estacions aprovat tenia una funció que ara, per fer via, s'elimina i ja està. De fet, ja ens han robat dos «parcs de les estacions» anteriors, sense que els importàs un rave la doblerada tudada. Com sempre: només la infinita confiança en la desmemòria i la desinformació del votant, pot permetre tanta magarrufa. A les magarrufes ja ens hem avesat però a les horterades encara ens costa. Ja em direu si no és una horterada fer ePont des Tren de bell nou després d'haver-lo destruït. Poden construir-lo i després donar-li una falsa pàtina de vell, talment fan amb els mobles que foraden amb un filaberquí per a que semblin corcats i antics. També podrien ser rigorosos, per una vegada en la seva vida, i diferenciar les peces autèntiques, les poques que queden, de les modernes, així com es fa amb la restauració de peces arqueològiques. Les noves podrien ser de plàstic negre, del color de la consciència dels nostres governants.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris