lluvia ligera
  • Màx: 22°
  • Mín: 22°
21°

Hidrogen

L'antiamericanisme acostuma a ser un component essencial en la ideologia de bona part dels meus amics més entranyables. El seu pensament és que del petroli els americans en treuen un guany incalculable i que la majoria de les decisions de política exterior estan influenciades per les companyies petroleres. Diuen també que els Estats Units per mor de la seva enorme producció d'energia procedent del petroli és el país que més contribueix a l'efecte hivernader i afegeixen, per últim, que hi ha moltes altres energies alternatives, que no progressen perquè la indústria del petroli fa tot el possible per amagar els seus resultats i avantatges. En la tertúlia no acostum a posar-me de part dels americans. No tenc clar quina hauria de ser la política per aconseguir afavorir els habitants de països islàmics que són partidaris de la democràcia i de la pau, que és del que es tracta. Pel que fa a les energies alternatives, si en tenc oportunitat, que no és sempre, deman algun exemple d'energia que pugui substituir el petroli. Abans la gent parlava de l'energia hidroelèctrica, de la solar, de l'eòlica i estaven ben alerta a anomenar l'energia nuclear. Ara, tanmateix, hi ha una nova font d'energia que ells citen contínuament: l'hidrogen. La majoria dels meus amics tenen una formació envejable en humanitats. Han llegit molts més llibres que no jo i coneixen autors que a mi ni em sonen. Però la seva formació en ciències coixeja de granat. Per això quan han acabat el seu discurs contra Amèrica, les multinacionals petroleres i a favor de l'hidrogen jo pas gust de demanar-los, simulant una certa ingenuïtat, si saben quant d'hidrogen hi ha en aquest món i quins són els països més rics en hidrogen. Els més agosarats em responen que la quantitat d'hidrogen que hi ha a la Terra és incalculable i que n'hi ha pertot arreu, que l'hidrogen no és propietat de ningú i d'aquí la falta d'interès que tenen les multinacionals per desenvolupar aquesta font neta i barata d'energia. No vos vull amagar que hi ha en mi un cert sentiment de sadisme quan deix que en les seves respostes s'enfonsin fins als genolls. Continuant amb la meva fingida ingenuïtat els deman si em podrien indicar on ha llegit tan revolucionàries idees, perquè la química que s'ensenya a totes les universitats del món diu que a la Terra no hi ha un sol gram d'hidrogen en estat natural. Quan he aconseguit el desconcert, continuu, satisfet, i argument que encara que no n'hi hagi hidrogen, sí se'n pot obtenir. Hi ha -dic- dues maneres d'aconseguir-ne. Una és a partir del gas natural mitjançant el procediment que es diu «cracking», l'altra és, naturalment, l'electròlisi de l'aigua. El «crackig» necessita, com he dit, gas natural i a més produeix una quantitat enorme de CO2. Molt més que el petroli. Si substituíssim el petroli per hidrogen el canvi climàtic s'acceleraria de manera exponencial. L'electròlisi no produeix CO2, sinó oxigen. Res a dir en aquest aspecte, però té un greu inconvenient i és que es necessita més energia que la que ens donaria l'hidrogen. Aquesta energia la podem obtenir de l'energia hidràulica, de la solar i de l'eòlica. L'energia nuclear no la vull ni esmentar i parlar de l'energia dels hidrocarburs significaria ser un peix que es mossega la cua. Molt bé: anem a l'energia hidràulica. En el nostre país -a Espanya- per produir l'energia suficient per aconseguir l'hidrogen que pogués substituir la benzina o el dièsel que empren els cotxes i els camions, seria necessari construir més de deu mil centrals hidràuliques. ¿Hi ha rius a bastament? Si parlam de l'energia eòlica, per obtenir els mateixos resultats seria necessari instal·lar quatre o cinc milions de molins. ¿Sabeu la despesa i el canvi de paisatge que això significa? Arguments semblants podríem donar respecte a l'energia solar. Sense gaires esperances que ho entenguin els intent explicar, als meus amics lletraferits, que l'hidrogen a la Terra té un funció semblant a l'electricitat: és un bon transportador d'energia, però en absolut una font d'energia neta i abundant. Vos he de dir que la darrera vegada que vaig discutir d'aquest tema em va semblar que l'argumentació m'havia quedat rodona i que d'alguna manera m'havia venjat de les humiliacions que m'havien infligit quan parlaven de literatura. Per això, i en contra del meu caràcter, em vaig permetre la xuleria de dir-los que si volien hidrogen en estat natural el podrien anar a cercar. Haurien d'anar, emperò, prop del Sol, i els volia advertir que hi havia el perill de socarrar-se. Com els habitants de Xàtiva.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris