lluvia ligera
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
19°

Llibertat d'expressió per atacar els altres

La publicació de caricatures del profeta Mahoma a diaris de Franca, Alemanya, Itàlia i Espanya, després que la seva aparició en un diari danès provoqués protestes en països musulmans, ha donat més vida a les discussions i, el que és més alarmant, ha demostrat ganes inesperades de provocar els contraris pels dos bàndols. Uns al·leguen que els dibuixos danesos són una ofensa, una blasfèmia. Els altres diuen que només treuen els dibuixets per defensar la llibertat d'expressió. Jutjant per les imatges i per les entrevistes que surten als mitjans de comunicació, no hi ha molt pocs que ocupin el territori ample situat entre els dos extrems. La correcció política sempre va ser una hipocresia, però en aquests casos ens podria ser d'utilitat. I perquè, per exemple, s'ha d'aplicar quan es parla de les famílies reials d'Europa, però no quan es parla de les creences dels milions de musulmans que hi ha en el món? I què ha passat amb el respecte per les creences dels altres? Els danesos potser no sabien on es ficaven ni quin seria l'impacte de les caricatures quan primer les tragueren, però els que han publicat després sabien on es ficaven. Han volgut desafiar el que consideren censura, i potser aquest és l'únic element de la seva motivació que s'aguanta: la llibertat d'expressió per a nosaltres és sagrat, no? És desafortunat que aquesta iniciativa es prengui contra una cultura externa, contra una societat que esta exposada a ser manipulada per elements extremistes religiosos a causa de les guerres dels darrers anys. Els diaris es troben en la curiosa situació d'haver provocat de manera considerable a la desinformació en els països musulmans amb la seva defensa simbòlica de la llibertat d'expressió. Si aquesta llibertat és limitada, cal recordar, ho es gràcies a altres forces. Qui recorda ara la desinformació continguda als reportatges que es publicaven sobre la invasió d'Iraq fa pocs anys? Cal defensar la llibertat d'expressió, però no ens hem d'enganar: Es trobaria aquesta mateixa actitud si es tractava de desafiar el Vaticà, desafiar els Estats Units o, per exemple, les ONG d'Europa? Sospit que la majoria de mitjans de comunicació no s'apuntaria amb tanta convicció a favor de la llibertat d'expressió en segons quines qüestions. S'apunten a aquesta batalla de Mahoma perquè estan convencuts que és una batalla clara. És allò del 'O estàs amb nosaltres o ets el nostre enemic.'

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris