algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 17°
17°

Caricatures del profeta

S'ha muntat un rebombori de proporcions insensates perquè un diari danès ha publicat unes caricatures del profeta Mahoma. Líbia ha tancat la seva ambaixada a Dinamarca. A Aràbia Saudita i a altres països de l'Orient Mitjà s'ha declarat el boicot contra els productes danesos. El Ministre d'Exteriors de Jordània ha convocat l'ambaixador danès per expressar-li la condemna del seu país. L'Organització de la Conferència Islàmica ha exigit una disculpa al govern danès. Les caricatures de la discòrdia, cal explicar, no van més enllà dels dibuixos, que hem vist a mil tires còmiques, d'un Déu barbut que escolta o deixa d'escoltar els humans des de la seva trona celestial envoltada de núvols. Només hi ha blasfèmia o irreverència als ulls dels partidaris de l'existència d'institucions del tipus del Ministeri contra el Vici. Tampoc no val al·legar que l'Islam prohibeix la representació gràfica del profeta: com a precepte religiós, és un manament que val per als que professen aquesta religió, que no han de pretendre que sigui d'aplicació universal.

El diari danès Jyllands Posten se suma a la llista dels Salman Rushdie, Michael Houllebecq o Ayaan Hirsi Ali: els afectats per la ira santa dels que van recercant pertot ofenses contra l'Islam. Salman Rushdie, autor de la novel·la Els versos satànics, va viure durant molts d'anys en una clandestinitat estricta, amagat de la fatwa que el condemnava a mort. Michael Houllebecq, novel·lista francès molt anomenat però escassament llegible, va declarar, després de la publicació de Plataforma, que l'Islam era la més estúpida de les religions. Segurament és l'afirmació més estúpida per la qual un ciutadà lliure ha hagut de comparèixer davant un tribunal de la França laica i republicana, acusat de difamació. La diputada holandesa d'origen etíop Ayaan Hirsi Alin viu sota protecció policial, per haver protagonitzat el vídeo Submission, que denuncia la situació de la dona islàmica, i que va dirigir, abans de morir assassinat, Theo van Gogh.

No deixem que la denúncia a aquests atacs a la llibertat d'expressió quedi en mans d'Oriana Fallaci i altres predicadors de la superioritat de la civilització occidental, una doctrina que no supera la prova d'un quart d'hora de zapping en horari de màxima audiència. Hem de ser nosaltres, els que pensam que els míssils de la guerra d'Iraq impactaven en la línia de flotació de qualsevol legalitat internacional digna d'aquest nom, els que pensam que l'ocupació israeliana és el principal entrebanc a la pau a l'Orient Mitjà, els que pensam que les reixes electrificades a la frontera són un pecat de lesa humanitat, hem de ser nosaltres els que tenguem clar que les llibertats són les llibertats. Cap relativisme cultural no ens ha de fer dubtar: podem ser respectuosos, però no podem deixar que els creients en una religió o una altra ens imposin una manera d'entendre el respecte que entre nosaltres fa anys que entenem que és injustificadament restrictiva. Demanar responsabilitats a un govern pel que publica la premsa lliure del seu país és tota una declaració ideològica. El que vol proscriure un inofensiu dibuixet d'un personatge històric i religiós no pot amagar la seva vocació totalitària. Davant la seva voluntat d'intimidació, només podem repetir la nostra professió de fe en les llibertats. No ho facem amb autocomplaença occidental: ni Auswitch ni el Gulag queden tan enfora. Incloguem, si cal, el dret a la caricatura entre el catàleg dels drets fonamentals. Si algú pensa que una caricatura afecta el seu honor personal, que recorri als tribunals. Si algú pensa que una caricatura afecta les seves creences, que respongui amb una altra candidatura. Ho ha dit el director del diari danès en qüestió: amb la llibertat d'expressió no es negocia.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris