algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
20°

Poder i ètica, consideracions intempestives

Els politòlegs en particular o els científics socials en general que es dediquen a estudiar la realitat política s'enfronten i topen molt més amb el poder que amb cap mena d'ètica. En realitat, podríem dir que política i ètica no tenen absolutament res a veure, si no és una mera pretensió per part dels qui l'exerceixen d'enganyar o d'ensarronar el proïsme. De fet el polític de bon de ver, el polític poderós o que es creu poderós, no té proïsmes, sols súbdits.

Així, el manteniment de l'existència d'una ètica política substancial no deixa d'aparèixer més aviat com una pretensió una mica o un molt estrambòtica. Les persones d'una certa edat hauríem d'estar vacunades ja contra conjuminacions o figuracions semblants. Val a dir que certes consideracions idealistes de la realitat sociopolítica resulten gairebé ridícules. Certs idealismes ètics senzillament no són passadors. La vida ens hauria d'haver fet més cínics.

Però tanmateix és un fort imperatiu ètic la rebel·lió o la revolta contra el poder, contra tot poder que no sigui moral, contra tot poder immoral, com ho és gairebé tot poder polític. I aquest imperatiu indefugible cal acceptar que és del tot independent de tota esperança. El poder se'l pot combatre però al poder no se'l pot canviar. Aquest és el fet que ens demostra tothora la història i també la més immediata realitat.

Tot sembla indicar-nos que politòlegs i científics socials -per molta prevenció que desperti en nosaltres aquesta terminologia (les pretensions de cientificitat en aquest camp sempre ens resulten una mica sospitoses)- saludablement haurien d'adoptar una actitud molt cínica en el seu acostament a les realitats del poder i de la política. Tal com un metge no pot creure en els miracles en el moment de diagnosticar els mals del pacient que examina i, en conseqüència, dictaminar una terapèutica. I per a tot el que respecta a la que podem denominar literatura ètica -certament testimoni d'un imperatiu que no es pot anul·lar, que no es pot esvair- caldrà enfrontar-s'hi des d'una distància prou escèptica.

Podrem concloure així que mentre el poder és una realitat que pot esser estudiada científicament -almanco fins a un cert punt-, la lluita contra el poder pertany a un altre terreny o a un altre àmbit i, decididament, no pot esser estudiada científicament. Hi pot haver eventualment una ciència de la política. No hi pot haver una ciència de l'ètica política o de l'ètica tout court. Una cosa és el que és, una altra és el que hauria d'esser.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris