cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín: 15°
14°

Ubú i Franco

Les tres sèries del cicle Ubú de Joan Miró que exposa el Museu Es Baluard fins el pròxim abril són tal volta la més clara prova de la victòria de l'art sobre qualsevol repressió. És prou sabut que Miró identificava el personatge Ubú amb Franco i que va ser capaç de ridiculitzar el dictador des de la suposada ingenuïtat de la seva obra, que en realitat és àcida, contundent i demolidora. Tal volta mai com en aquestes sèries es poden veure els dos Miró: el superficial, tendre, suau i oníric com una alba de melicotó en almívar; i l'autèntic: irreductible, ferm, combatiu i dur amb si mateix a l'hora de crear i duríssim amb els que coarten el lliure desenvolupament de la personalitat humana. Miró és guant de seda dins mà d'acer, com tot humanista de cap a peus. Ensenya a ser rebel des de la més edulcorada estètica. En aquest aspecte, crec que és superior a Picasso, que sovint mostra massa les entranyes sense transmetre amb tanta habilitat el batec de l'inconformisme i la ràbia al cor de l'espectador. Miró ho aconsegueix perquè és tolerant amb qui mira la seva obra. Compta amb ell. Deixa que sigui l'altre que descobreixi el foc intens de la fúria continguda que rebenta per davall de les formes suposadament inofensives i dels colors càlids i paternals. Qui contempla les sèries d'Ubú gaudeix de descobrir el tel·lurisme més intens i indignat entre els parfalans de la seva idíl·lica lluminositat mediterrània. El Miró més universal comença quan els ulls ja no serveixen per res i ja s'han interioritzat les obres un cop observades. A Miró no se'l posseeix quan se'l mira, sinó després, quan se'l paeix venes i memòria endins. Per això és tan demolidora la seva visió d'Ubú-Franco. Del pitjor Franco, d'aquell que no arribava a persona perquè no creia en les persones.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris