nubes rotas
  • Màx: 22°
  • Mín: 21°
21°

La processó (sempre) va per dins

És clar: el comentari distès del ministre Jordi Sevilla, fent referències gens correctes a un company de gabinet -un 'xarnego'- era una petita confessió completament fora de micro, fora de quadre. Però la càmera de Telemadrid era allà, i tots hem pogut sentir -llegir- el que pensa el titular de la cartera d'Administracions Públiques en privat. Ell es disculpa remetent al significat literal de l'expressió i a les vegades que li ha fet la reflexió al mateix Montilla -el que no sabem és si el ministre cordovès pensa igual, però això és irrellevant-. En tot cas, mai ho hauríem sentit, així, tal com raja, en públic. No cal dir que la transcendència política d'aquesta intimitat exhumada és nul·la: si les declaracions fetes conscientment i a micro obert poden traspassar automàticament quan convé -ni que perdurin en totes les videofonoteques del món, no cal donar exemples-, imaginau-ne una de furtada, com aquesta. I això que l'afirmació -el meu negre es nega a escriure 'confessió'- té una profunditat política que no te l'acabes: «Catalunya», diu, «no està preparada». I el «preparada» sona més aviat lleig, amb ressonàncies inquietants. Què vol dir, «preparada»? En tot cas, davant d'un candidat, qualsevol es podria demanar si està, l'aspirant, «preparat», i tota precaució és positiva, aquí. Perquè la preparació suposa entrenament verbal, ensinistrament diplomàtic, maduresa d'idees, duresa física, garanties psicològiques, etcètera. Això: hom es demana per la preparació del candidat respecte el país, no del país respecte el candidat. A les Balears, per exemple, no es planteja presentar un candidat que no sigui illenc: l''autoctonisme' és la norma, i els partits ofereixen candidats preparats amb aquesta fórmula -i un Grosske o un Buele són paradigmes insòlits, ara mateix, autòctons de llinatge estranger, d'eficiència provada, cadascú en el seu nivell-. No sabem si la comunitat autònoma -més virtual i desestructurada, a priori, que l'emblemàtica i reivindicativa Catalunya- està 'preparada' per tenir un president foraster. (Ara, en termes de progrés -la 'preparació' ha d'implicar per força 'progrés', en el sentit més políticament neutral del terme- pensam en com d'avançat -preparat- seria el Govern si qui es postulava com 'un foraster al Parlament' hagués guanyat les eleccions... Per partir a córrer, no?)

...I tornant a la cosa de les declaracions fora de micro: la patinada del ministre passarà. Ja està enterrada, com la idea que conté -enterrada i latent, que no morta-. És curiós que aquestes veritats estructurals com a temples s'esvaeixin en el discurs quotidià, i patinades innocents i trivials com aquell antològic «manda huevos» de Federico Trillo -una expressió de contingut polític vacu amplificada per un micro, en contra de la formulació transcendent soterrada, com la que ens ocupa- quedin en la memòria col·lectiva. Deu ser que ara només la banalitat importa. O que la feina es fa darrere la façana, i encara no estam preparats per entendre-la.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris