nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
22°

Panorama econòmic balear

El tancament de FITUR ha transpuat tot un seguit de declaracions sobre l'economia turística balear que, per extensió, afecten tota l'economia insular. El missatge que s'ha traslladat a l'opinió pública és de gran complacència: les coses van bé, la temporada turística s'ha tancat amb més d'onze milions de visitants i les previsions per a l'exercici vinent són força positives. Al seu torn, s'invoca que l'auguri de creixement del PIB insular rebassarà la taxa del dos per cent -amb un èmfasi precís en la bondat de l'enlairament mallorquí, enfront del pretès estancament menorquí-, de forma que, amb aquestes dades a la mà, el Govern albira un horitzó de tranquil·litat econòmica i de manca gairebé total de dificultats estructurals. Urgeix matisar, emperò, tant cofoisme, màxim si atenem que distintes institucions -com ara el Cercle d'Economia de Mallorca i el Centre de Recerca Econòmica- han posat damunt la taula l'existència de problemes de fons de la nostra economia; en aquest respecte, seria convenient no negligir-los, tot amagant-se en els guarismes proporcionats per la conjuntura. En síntesi apretada (darrere la qual hi ha una potent bibliografia econòmica), hom pot apuntar: 1. Espanya i la Unió Europea creixen a un ritme més alt que les Illes. Les causes de la caiguda balear es produeixen en un context de fort creixement demogràfic (15,11% entre 1995 i 2001, enfront del 3,61% de la mitjana estatal), i es centren en els següents elements. Primer: la major connexió del cicle econòmic balear amb el de la Unió Europea (un avenç del PIB entorn del 2,1% a la UE i entre el 2 i el 2,3% a Balears, per a 2006). Segon: la maduració del model balear de creixement, amb una expansió sobre branques econòmiques d'escàs valor afegit, com ara la construcció i el fenomen del «tot inclòs». Tercer: la convergència gradual de les regions espanyoles, ben palesa des de l'any 1986, que ha fet escurçar notablement el diferencial existent entre Balears i el conjunt estatal. Quart: la irrupció de nous competidors en un marc generalitzat de canvis a la demanda turística. I cinquè: l'escassa formació de capital públic (que entre 1964 i 2004 té una evolució molt inferior, en relació al capital privat), la qual cosa remet a la necessitat de plantejar un model de finançament que contribueixi a redreçar aquesta situació que penalitza la nostra competitivitat.

2. La construcció és el primordial motor de creixement. El pes del sector se situa al voltant del 10% del PIB i rubrica processos que no aporten competitivitat directa a la nostra economia en relació als competidors exteriors. És evident que el creixement excessiu d'aquest sector estreny les possibilitats d'inversions en altres més capacitats per afavorir un creixement econòmic endogen i perllongable en el temps. A l'ensems, l'orientació clara per les activitats constructores segmenta el creixement balear en escenaris insulars distints: Mallorca, amb més tracció econòmica -el gruix de l'obra pública s'ubica en la balear major-, i Menorca i Pitiüses, amb ritmes inferiors.

3. Les activitats terciàries i les derivades de la intensitat i extensió de la construcció provoquen externalitats negatives que es concreten a l'àmbit ecològic i a l'esfera social. Això compromet la mateixa supervivència del model econòmic, si vol competir per la via de la qualitat i no pas pel difícil camí de la tensió a la baixa dels preus. En aquest sentit, el reclam demogràfic s'alimenta del conjunt d'activitats solapades -amb escassa planificació- que infereix el model de creixement: aquest estimula l'arribada massiva de població immigrant -en termes relatius, si es compara amb la mitjana estatal; i fins i tot, val a dir-ho, en variables absolutes, com ha demostrat el professor Pere Salvà- que, al seu torn, ha de menester suports públics en serveis universals i que, en paral·lel, no contribueix a incrementar de manera notable la productivitat econòmica i, en general, la producció agregada. Així doncs, la generació de menys riquesa dividida per un major nombre de persones explica la caiguda de la renda per càpita a Balears.

4. La insuficient orientació pública per la I+D+i, junt a una aposta minsa per part del sector privat. La xifra balear total (0,25% s/ el PIB) contrasta amb l'espanyola (1,10% s/ el PIB); però la dimensió interior del tema proporciona variables encara més inquietants: les empreses balears dediquen el 0,04% s/ el PIB en I+D+i, mentre la mitjana estatal en aquest camp concret s'avalua en un 0,6%. Un dels grans debats estreba en concretar què vol dir innovació en economies terciàries, i de quina forma el teixit empresarial -junt a les administracions públiques- poden estimular aquesta important font de riquesa -que contribueix a augmentar la productivitat- que neix de l'economia del coneixement.

5. La saturació del model de sol i platja i la pèrdua de rendibilitat del capital hoteler front a l'increment de l'oferta de places residencials. Tres elements -que suposen un important corol·lari- cal afegir. Primerament, la rellevant pèrdua de la productivitat del treball a Balears (-1,66%, enfront del creixement lleuger del conjunt estatal, +0,23%, segons FUNCAS), motivada essencialment -tal i com s'ha dit- per la composició de la pauta de creixement. En segon lloc, hom observa un procés cada cop més evident de deslocalització inversora per part del gran capital hoteler, que cerca nous espais d'esmerç que garanteixin rendibilitats més elevades que les assolides en una destinació madura com Balears. El tema és comprensible des de l'òptica microeconòmica; però no convida a l'optimisme general si s'analitza amb una prisma macroeconòmic. I, finalment, el creixement balear ha estat molt menor del que es sol creure, de forma que hem viscut massa còmodament instal·lats en la idea de que som molt rics, la qual cosa ha facilitat que les distintes administracions centrals ens hagin dedicat una escassa atenció. Sobre aquest punt, les dades són demolidores: càlculs de la Fundació BBVA apunten que, entre 1975 i 2005, l'avenç del PIB insular fou de poc més del 2,5%, mentre el total espanyol superà lleugerament el 2,6%; si, endemés, s'adopten paràmetres per càpita i en valors constants -és a dir, sense considerar la inflació-, les xifres són encara més preocupants per a les Illes, segons indiquen les investigacions recents del professor Jaume Garau Taberner -que fan part de la seva tesi doctoral-, car Balears frega amb dificultats el 2%, mentre Espanya ho rebassa amb escreix. En definitiva, el model de creixement descansa sobre la duresa de la seva expansió física, la necessitat de més de tot -és a dir, més turistes, més ocupació territorial, més consum energètic-, en unes coordenades de clars rendiments decreixents amb dita pauta, i on des del Govern sobretot s'esperona, al marge de declaracions més o menys ajustades quant a la situació econòmica balear, el mateix receptari expansiu.

Carles Manera, catedràtic d'Història Econòmica, UIB

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris